En què s'assemblen la presidenta del Parlament de Catalunya i Mafalda?

Diuen que les coses bones es fan esperar - de veritat?-. Crec que més d'una vegada és simplement una excusa. La prova la tenim amb l?elecció de la nova presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra , en substitució de Laura Borràs, pels motius que ja coneixen. De “cosa bona”, la veritat és que no té res - per a alguns sí, especialment per als que l'han proposat-, perquè és més del mateix: Borras-2, i fins i tot gosaria dir que amb més mal raïm que el seu predecessora, que ja és a dir. El seu protector Puigdemont ha de dir allò de “si no vols brou, pren tres tasses” , que és el missatge llançat als republicans. A la resta de partits els molesta, encara més als de Junqueras tot i votar-la.

Erra és una política amb un altíssim grau d'intolerància envers els que no pensen com ella. El 2020 va pronunciar una frase que la qualifica: “ Els castellanoparlants que viuen a Catalunya són colons, no són catalans” . Amb aquesta estretor de mires, pot ser la presidenta de la segona institució de Catalunya? Ho és perquè els que l'han votat Junts i ERC, que han de “confirmar” el seu independentisme per no perdre vots –han decidit que sigui així–. Això significa que la “jorga parlamentària està servida”, espectacle assegurat.

La nova presidenta en el seu discurs davant de les seves senyories va deixar clar que la línia que seguirà és la mateixa que Borràs: confrontació i circ mediàtic. Per marcar territori en la primera intervenció, va negar la paraula al líder de Ciutadans, Carlos Carrizosa , una actitud de tolerància i respecte. El mateix respecte que ha mostrat a tots els ciutadans que no pensen com ella en realitzar, l'endemà de la presa de possessió, una visita a Puigdemont a Waterloo, per presentar-li els seus “respectes”, rebre instruccions i visualitzar que el fugit és el que segueix tenint el control. Un acte que indica que això de la divisió entre catalans -per a ella una part colons- torna a estar a la seva agenda, com si no hi hagués més problemes que resoldre. Deia el polític argentí Alfredo de Angeli que “les institucions han d'estar del costat del poble i no del partit del Govern”, afegiria de tota la ciutadania, perquè al final, el respecte que ella reclama per a la institució que representa és un carrer de dues vies on, si vols rebre respecte, ho ha de donar ella també. Això de la llei de l'embut no hauria de formar part dels que es diuen demòcrates i tenen responsabilitats, que no és qualsevol.

El problema del problema amb el comportament d'Erra és que ERC, que no ha comptat amb els vots de Junts en l'aprovació dels pressupostos, s'apunti a reactivar la confrontació. És una jugada pensada sense sentit de govern per a tothom, sinó en clau de partit per recuperar vots. Una actitud que deixa en molt mal lloc els republicans, encara que no els agradi. Tenir sentit de país és fer tot el contrari del que acaba de fer. Hi ha una frase de Mafalda que diu: “Comprensió i respecte, això és el més important per conviure amb els altres i, sobretot, saps què?, no creure que un és millor que ningú”.

Amb unes eleccions el 23 de juliol, amb les enquestes que donen com a guanyador el PP amb VOX –encara cal votar–, els de Puigdemont es freguen les mans. El PP fa pujar els independentistes, s?ha vist. Potser per això a ells no els molesta el triomf popular: “Quan pitjor millor”, que es diu.

Ara bé, amb aquest panorama no tan llunyà, i el govern d'Aragonès que no està gaire enllà que es digui, la pregunta és: Tindrem eleccions a Catalunya a la tardor? No ho descartin, potser és així, aneu-vos preparant.