Ja hi ha Govern a Espanya: molt Oscar Puente, poc PSC

Després d'un llarg i atrafegat cap de setmana del president del Govern Pedro Sánchez per triar el nou Executiu i la no menys crisi entre Sumar i Podem, per fi hi ha govern d' Espanya, amb algunes sorpreses i pocs canvis a les files socialistes. a l'altra part de la coalició, a excepció de Yolanda Díaz, tots són cares noves i es confirma “l'expulsió” de les dues ministres podemetes que més problemes han creat a Pedro Sánchez per algunes de les seves postures més pròpies de l'oposició - activistes que d'un membre del Govern.

Al nou Govern Pedro Sánchez ha protegit el seu nucli dur, fins i tot els ha pujat de rang, cas de María Jesús Montero i Félix Bolaños, el nou superministre que ha portat, juntament amb Santos Cerdán, el pes en els pactes amb Junts i ERC , a més de controlar la redacció del text de la llei d'Amnistia. Aquests serveis li han servit per comptar amb la confiança i la protecció de Moncloa i del carrer Ferraz. Fa un bon tàndem amb el secretari d'organització i és fidel al cap.

La vicepresidenta del govern i superministra d'economia, Nadia Calviño , seguirà al càrrec fins que li arribi el nou lloc a Europa, moment en què serà substituïda, possiblement, per José Luís Escrivá, que ara ocuparà la cartera de Transformació Digital. L'entrada de noves cares, cas d' Oscar Puente, exalcalde de Valladolid, un personatge complex i fanfarró que portarà més d'un problema a l'inquilí de Moncloa. El nomenament del ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, expresident de Canàries, ha sorprès i enfadat els socialistes valencians que donaven per fet que el càrrec recauria en el també expresident de la comunitat valenciana, Ximo Puig. La sorpresa també ha estat el nomenament de la mà dreta de Puente, Ana Redondo, que serà ministra d'Igualtat. Una cara desconeguda que el món feminista no acaba de veure al càrrec.

El nomenament de Jordi Hereu, exalcalde de Barcelona, com a ministre d'Indústria, ha estat tota una sorpresa perquè no era a les travesses. El nou ministre és una persona discreta i eficient que ha fet una bona feina a Hispasat on fins avui ocupava el càrrec de president. Sense estridències, negociador i persona dialogant.

En aquest repartiment de carteres és curiós com el PSC de Salvador Illa surt perdent. De dos ministres de pes, es queda amb només un ministre -encara que Indústria tingui molt de pes- deixant fora l'actual president del partit, Miquel Iceta, que sempre ha donat suport a Pedro Sánchez. ¿El compensarà amb un alt càrrec, o encapçalant les eleccions europees? És clar que Europa es continua considerant com el “desterrament” ben pagat dels polítics. Raquel Díaz és una altra de les cessades. No ho ha tingut fàcil en la seva gestió, però ha sortit airosa de tots els problemes a què ha hagut de fer front, que no han estat pocs.

Cal recordar que els resultats del PSC a Catalunya han estat molt bons i han contribuït en gran manera al triomf de Sánchez. Aleshores la pregunta és: Per què els deixa amb un sol ministeri i premia Óscar Puente i Valladolid amb dos? La decisió, encara que no ho diguin públicament, no ha agradat a la cúpula del PSC. Ho recompensarà d'alguna manera? Sinó ho fa el president, s'equivocarà.

Entre els ministres presentats per Sumar, destaca el nomenament d' Ernest Urtasun, un perfil amb una gran preparació intel·lectual i política. Persona dialogant i discreta que portarà cultura. Sira Rego ocuparà la cartera del nou ministeri que englobarà les polítiques de Joventut i Infància. És una bona política. Sanitat estarà a càrrec de Mónica García, que va tenir un gran protagonisme mediàtic durant la pandèmia i no obstant criticada per una bona part del sector. La resta de ministres de Sumar tenen un perfil discret.

Ja hi ha Govern que comença el seu camí amb força problemes sobre la taula, com una oposició que no li atorgarà ni els cent dies de gràcia i un soci de Govern dividit amb Podem, que amenaça de trencar la disciplina de vot de Sumar i caminar a gust, amb el beneplàcit de Pablo Iglesias. La guerra és oberta, la venjança està servida. Uns socis de “investidura” de legislatura? que l'adverteixen de trencar sinó compleixen el pactat - que tot no podrà ser- i una part del seu partit que accepta els pactes, encara que no els comparteix i se sent incòmode. Així que, amb aquest panorama, encara que Sánchez es creixi en “l'adversitat”, les coses no se les posaran gaire fàcil. La legislatura, una altra vegada més, serà de tot menys tranquil·la, per molt polític que sigui el nou Govern. Konrad Adenauer, primer canceller de la República Federal alemanya, deia que “la sort és una fletxa llançada que fa blanc en què menys l'espera”.