La Constitució fa 45 anys i no és vella, és sàvia

“Els aniversaris són tan bons com a ponts per al futur” , deia Jacques Chirac. Aquest 6 de desembre és el Dia de la Constitució, una celebració molt important pel que significa per a la ciutadania. La Carta Magna fa 45 anys de vida. Alguns pensaran que aquesta edat és vella, d'altres en canvi parlen d'una certa maduresa. Anomenar-la vella, antiga, desfasada és desconèixer què significa, com es va elaborar i com es va passar d'una dictadura a una democràcia sense vessar sang. Tot un èxit important, encara que no sempre es valori.

Hi ha individus que solen dir que ells no la van votar, que per tant no se senten representats, i que cal modificar-la. Hi ha tantes coses que no s'han votat que modificar-les totes és una tasca impossible. Allò que està bé es deixa, allò que està malament de modifica, així de senzill.

La Constitució Espanyola del 78 va ser votada en una jornada de llibertat, de consens, de sentir que l'opinió de la gent es tenia en compte, servia per a una cosa tan transcendental. Per fi després de tants anys es podia votar el futur, en llibertat, pau, en consens! A més va ser l'única Constitució que ha estat ratificada pel poble. No va ser fàcil, però va ser possible dur a terme el somni de tantes persones.

Arribar a comptar amb la Carta Magna no va ser un camí de roses, però, hi havia voluntat d'arribar a elaborar un text on tots estiguessin d'acord. Això va suposar una gran generositat dels partits polítics d'aquella etapa. Tots van fer renúncies ideològiques, el que estava en joc era prou important per anteposar el bé comú del país per sobre dels seus interessos partidistes. La renúncia, generositat, el diàleg i el respecte cap al que no pensa igual va fer possible que els set ponents de la constitució, en 29 sessions i durant cinc mesos, fossin capaços de redactar-ne el contingut - a la qual se'l considera com el centre del sistema polític i de l'ordenament jurídic d'Espanya-. S'hi assenten les altres normes, els drets fonamentals i les llibertats públiques, els principis d'actuació dels poders públics i l'organització institucional i territorial de l'Estat.

El respecte a la lletra i l'esperit de la Constitució és una cosa que no s'ha d'oblidar. Hi ha molts sacrificis individuals i col·lectius que es troben darrere seu. Un exemple de l'alçada política d'aquelles formacions polítiques de l'època, un exemple que els polítics contemporanis haurien de seguir.

Les noves generacions volen canvis, no se senten representats. Canvis en aquells aspectes que cal canviar, sí, però canviar per canviar, no. El debat sobre la modificació és una cosa que ve de fa un temps. Entrar en aquest debat polític ara portarà entrar en una discussió que derivarà en crispació, enfrontament, dels que ja en tenim massa. La situació política és la que és i les paraules consens, diàleg, generositat i pactes que tant valor tenien al 77 han volat, no existeixen. Conseqüentment, no s'aconseguirà la unanimitat, sinó la discrepància, la intransigència, la baralla per la baralla.

El que cal insistir és que la Constitució s'apliqui i es compleixi. Hi ha encaix per satisfer determinades peticions que són necessàries. Aquest és un país de blanc o negre, d'impulsos, i valora poc el que n'han fet d'altres. Amb aquests precedents les coses pinten malament.

Actualment, quan fa 45 anys, un 75% de la població se sent satisfeta amb la Constitució. Això vol dir alguna cosa. ¡Feliç aniversari, i bona salut en el present i sobretot en el futur, que 45 anys no són res!