Abascal 'el huevudo' i Nogueras 'la pija', dos extrems que es toquen

Cal veure com està el pati polític a Espanya -en altres parts del món no està gaire millor- i això que estem al preàmbul de les festes més importants de l'any, el Nadal, on la llum, el color, els adorns , els regals, les compres i l'alegria haurien de ser presents aquests dies. També són temps per als valors que haurien de ser presents: la solidaritat, la unió, l'amor, la pau i l'esperança... Però ni per això la tranquil·litat, el sentit comú o l'exemplaritat són presents en les actuacions dels nostres polítics que cada dia estan més a la grenya.On és l'esperit nadalenc?

El líder de Vox, Santiago Abascal, va assistir a la presa de possessió del nou president argentí, Javier Milei, conegut seu- ja se'l trobaran els seus compatriotes-i, encoratjat el i amb el to provocador que el caracteritza, en una entrevista en un diari de Buenos Aires, no se li va acudir millor idea que veure's com un “estadista” versió “musculet”. Aprofita qualsevol ocasió, no pas per parlar de les propostes que té per al país, per ficar-se ficar-se amb Pedro Sánchez. ¿Hauria begut unes quantes copes del Malbec? És una manera de justificar algunes de les perles: “Jo tinc uns principis. No els puc vendre. Sánchez no en té cap. Hi haurà un moment atès que el poble voldrà penjar-lo dels peus. Jo no sé si anomenar-los esquerrans [persones d'esquerres] de merda, si anomenar-los canalla o com qualificar-los”. Ho va dir i es va quedar mirant la Casa Rosada.

Les paraules pronunciades per Abascal, són greus, molt greus i vénen a posar de manifest com van morir alguns dictadors amb què comparava el president espanyol. Abascal està encantat de ser protagonista als mitjans de comunicació, encara que sigui per aquestes declaracions que no són pròpies d'un demòcrata, per més que parli de democràcia. Li és igual, sempre hi ha públic disposat a escoltar-lo. En aquesta ocasió de bocasses s'ha quedat sol i el PP li ha retret la conducta, no aprova les declaracions.

A l'altre extrem ideològic - encara que els extrems es toquen-, la portaveu de Junts, Mirian Nogueras, la “cabrejada permanentment”, feia una actuació estel·lar al Congrés dels Diputats on es debatia la Llei d'Amnistia. Va aprofitar l'ocasió per actuar en pla Torquemada, assenyalant els “heretges” als quals calia cremar a la foguera, en versió moderna. Segons la diputada “en un país normalitzat democràticament persones indecents haurien de ser jutjades- no les envia directament a la foguera- i cessades”. Es referia en primer lloc als jutges que segons ella són “togats franquistes”. Entre els que ha nomenat hi ha Manuel Marchena, Pablo Llanera –qui va ser perseguit i va haver de marxar de Catalunya-, Carlos Lesmes o Espejel. Els grans jutges que han hagut d'intervenir a tot el procés.

Nogueras no s'ha quedat aquí, sinó que ha carregat contra polítics com Jorge Fernández Díaz, Ignacio Cosidó o el coronel Diego de los Cobos. Com que no en tenia prou, redunda en l'assenyalament contra periodistes com Ana Rosa Quintana o Antonio Farreras, a tots ells els ha assenyalat per col·laborar d'alguna manera en l'anomenada operació Catalunya.

Però com que encara en tenia més, la portaveu ha tornat a defensar, sempre ho fa, la independència de Catalunya com a via per “allunyar-se d'aquesta porqueria”. Haurà perdut la memòria perquè porqueria n'hi ha i molta també a la Catalunya que la diputada considera que n'és només. La provocació i els qualificatius de l'empleada de Puigdemont són els que contribueixen a escalfar més l'ambient. La prepotència i aquest complex de superioritat és una mostra que la convivència entre ciutadans de fora, però també de dins de Catalunya, no contribueix a millorar-la. Torquemada s'hi queda curt.

Abascal, i Nogueras, dos protagonistes aquests dies, tenen en comú que serveixen més per a piròmans que per a bombers. El preocupant del tema és que a sobre se'ls anomeni “senyeries” a Abascal ”el huevudo” i Nogeras la “pija”

Deia Santa Teresa de Jesús que “No són bons els extrems, encara que sigui en la virtut”.