Sánchez i Feijóo juguen a la corda a un pati que és Espanya

Més d'una vegada s'ha sentit un recent nomenat ministre dir que “si el president em truca, no li puc dir que no”. El president sempre ha estat el president i el respecte al que representa s'ha tingut en compte, fins ara, que s'ha perdut el “respecte”.

El govern i el PP estan a la grenya per qualsevol motiu, no és nou. Les dues formacions majoritàries: una que està governant i l'altra que aspira a fer-ho, haurien de tenir espais de diàleg, arribar a acords sobre els temes importants que afecten el país, deixant de banda els temes ideològics. És una qüestió de responsabilitat que se'ls demana quan se'ls vota.

Donat els temes importants que estan sense resoldre i que és urgent arribar a un acord, en cas de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'anomenat govern dels jutges que des del 2018 està bloquejat. Són 5 anys que el mandat està caducat, sense que hagi estat possible un pacte del PSOE i el PP. Les advertències de la UE, instant que es renovi, no han tingut èxit fins ara. És un fet greu que no sembla que de moment tingui solució i que deixa en dubte la imatge d'independència del sistema judicial espanyol.

Amb els tocs de la UE i aprofitant l'ocasió, el president Pedro Sánchez convidava el líder dels populars i el líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, a mantenir una reunió com més aviat millor. Potser per allò de “quan el president truca, cal acudir”, o pot ser que la invitació tingui “truc”, el cert és que Feijóo exigia per acudir-hi els temes que es tractarien. En aquesta discussió que, si ho han de donar per escrit, que si no i que es pot parlar de tot -potser de res-, de moment el líder de l'oposició certifica que fins i tot tenir el paper a les mans, amb segell i firma de Sánchez, no acudeix a Moncloa.

Com que la cosa s'està allargant, Sánchez li ha ofert diverses dates, inclòs el dia 29, en plenes festes nadalenques. El silenci i la distracció continuen embolicant l'episodi. Segur que fins després de festes, primeres setmanes de gener, sent optimistes, no se celebrarà la tan esperada reunió. Feijóo vol gaudir de les menges nadalenques i espera que Sánchez pateixi en aquestes festes i si és possible que no mengi gaire torró, per si de cas se l'ennuega.

Tant el PSOE com el PP de Feijóo han iniciat un assetjament i enderrocament del contrari: primer amb els acords amb ERC i sobretot amb Junts, després l'amnistia i ara el pacte amb EH Bildu per arrencar-li l'alcaldia de Pamplona a UPN, soci del PP, i donar-la a Bildu. Operació que ha molestat de valent els populars, com si fos un joc de pati de col·legi on dos equips juguen amb una corda a la batalla de força.

El PSOE gràcies als pactes compta amb la majoria absoluta al Congrés i pot tirar endavant les propostes que vulgui -amb permís dels seus socis-, mentre que el PP controla per vots el Senat, on vol tombar les propostes dels socialistes, encara que de tornada al Congrés puguin ser aprovades. És igual, en aquesta operació s'aconsegueixen dues coses: fer-li la guerra als populars i tenir repercussió mediàtica; i dos, endarrerir força les propostes que els arriben, cas proper la llei de l'Amnistia. És un estira-i-arronsa infantil, sense sentit de la responsabilitat. Sense oblidar-se que Espanya no és un pati de col·legi –o potser sí?–, per seguir per aquest camí. La responsabilitat i el sentit d'Estat han d'estar per sobre de les picabaralles polítiques, que no deixen de ser sectàries. Perquè al final, creen un mal ambient, deixant problemes sense resoldre que no beneficien cap dels dos grans partits, encara que pensin que sí, però més aviat desespera la ciutadania. Cal seure a negociar i arribar a acords perquè el país ho està demanant i ho han de fer Deia el president nord-americà Thomas Jefferson que “té dret a criticar qui està disposat a ajudar”.