Sánchez i Feijóo també han jugat a la loteria

Com cada any, el dia 22 de desembre és per excel·lència el gran dia de l'esperança per a totes aquelles persones que tenen il·lusió que el sorteig de la loteria de Nadal us portarà a complir els seus somnis, solen ser molts, especialment la gent amb menys recursos. Aquest dia d'esperança és també el de “si em toca”, tots els que han comprat els seus dècims - n'hi ha només amb un, la seva economia no els permet més- sospiren i diuen si em toqués compraria això i allò. N'hi ha que afirmen que, si són agraciats, el muntant anirà destinat a “tapar forats”, que solen ser uns quants. Per això, encara que durant tot l'any hi ha persones que no solen jugar, al sorteig de Nadal sí que ho solen fer. És un dia especial que tots aspiren que el seu número sigui cantat pels nens de Sant Ildefons, i s'alegren quan surt algun número que té premis importants.

Aquest any, com altres anys, gairebé ningú es salva d'estar atents a com transcorre el sorteig. El segueixen a través de la ràdio, la televisió, o els que no poden, de tant en tant miren els mòbils dissimuladament per saber com va i si els tres premis grossos han estat cantades ja. En aquesta edició la Grossa s'ha fet esperar, poc abans que acabés el sorteig, quan la gent ja estava nerviosa -gairebé quatres hores d'espera- es van sentir les veus entusiasmades i en canten un el número, l'altra la quantitat, de 4 milions la sèrie el que representen 400.000 euros al dècim. No és qualsevol cosa, això arregla uns quants forats. Del que es tracta és de ser agraciat amb qualsevol quantitat per celebrar-ho.

Quan es veuen les cares dels premiats és realment emocionant, connecta i quan aquests són gent que ho necessita, l'alegria és més gran. Així que el 22 ha passat, però la il·lusió continua per a tothom.

Mentre se celebrava el sorteig de Nadal, el president del govern, Pedro Sánchez i el líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, per fi acceptaven reunir-se al Congrés. És casual el dia triat per Feijóo? No, amb el sorteig l'interès de la ciutadania estaria centrat en aquest esdeveniment i passarà més desapercebut. Com que el 22 de desembre és una data d'esperança, potser s'hagin impregnat els dos polítics, i els ha tornat el sentit de la responsabilitat que tenen cadascun i han decidit que el diàleg –encara que sigui amb mediació per no ser menys– és el millor camí per arribar a acords que solucionin les coses que estan encallades, com la renovació del Consell General del Poder Judicial, que després de cinc anys “caducat” ja toca posar-se mà a l'obra i sembla que sí que estan per la feina. És una bona notícia. L'altre punt que anys reivindicant el sector de la discapacitat és la modificació de l'article 49 de la Llei Fonamental per eliminar el terme “disminuït” i posar el de “persona amb discapacitat”. Tal ha estat l'entesa que la reforma es farà de manera exprés al mes de gener. El sector “beneficiat” es podrà menjar els torrons més contents. Per fi, després de tants anys, les seves reivindicacions han estat ateses. Dos acords, i un equip de treball format per representants de tots dos partits.

Les imatges dels dos polítics saludant-se amb normalitat, fins i tot amb cordialitat, és la que s'hauria de veure d'aquí endavant. És una bona notícia, que haurien d'anar augmentant al llarg de l'any que ve. Els dos partits majoritaris estan condemnats a entendre's en determinats temes de país, els agradi o no. Potser per això, aquest 22 de desembre, potser també a la ciutadania li hagi tocat un premi del sorteig. No és un somni, és l?esperança que la política espanyola torni a la normalitat, és el que espera el país. Tot i que les diferències siguin importants, no importa si hi ha intenció de pactar.