Pere Aragonés, l'amnistia, el solstici d'hivern i les Tres Magues

Va passar el dia de Sant Esteve, festa a Catalunya, dinar familiar per degustar els tradicionals canelons, fets amb la carn sobrant del banquet del dia anterior. S'hi acompanya, de primer, amb la tradicional sopa de galets. Alguns afegeixen pilotes i altres aliments que enriqueix el ja de per si saborós brou. Per completar el menjar, els torrons i les neules (barquetes) fan les delícies dels comensals que es troben al voltant de la taula.

Sant Esteve va ser el dia triat també pel president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonés, per fer el seu tradicional discurs de Nadal, per felicitar les festes i parlar dels èxits d'aquest any que s'acaba i dels projectes de futur. La seva intervenció va ser el que s'esperava, no hi va haver cap sorpresa: discurs per a la meitat dels catalans que van veure i van escoltar 287.000 espectadors... Aragonés va desaprofitar l'ocasió de ser el president de tots els catalans, no ho va ser. La seva pugna amb Puigdemont per liderar l?espai independentista li va poder més que el seu sentit de responsabilitat institucional.

L?escenari elegit per a la seva intervenció va ser el Dipòsit del rei Martí, un antic dipòsit d?aigua de Barcelona, en un moment com l?actual on la sequera està fent estralls a Catalunya. El país és tan sec com el dipòsit del Rei Martí. No plou, és evident que sí, però no és una novetat, ja fa uns quants anys que aquesta situació es venia produint i els responsables del govern no han volgut o no han sabut planificar el futur que ha arribat. És el que passa quan es posa al capdavant de l'ACA persones que no en tenen ni idea, ni tampoc voluntat. Així que escenificar la sequera és com a mínim ridícul.

El mateix que és ridícul que Aragonés parli d'amnistia i que assenyali que el següent pas és que “Catalunya decideixi el seu futur en llibertat”, quan el que ha de preocupar el president és que Catalunya tingui un futur en concòrdia, en unitat, i no de divisió que és el que han aconseguit fins ara: la ciutadania vol un país inclusiu, on la sanitat es reconstrueixi i no calgui esperar 9 dies per a la visita al metge de capçalera o unes llistes d'espera quilomètriques, com mai no s'havien produït. Uns serveis socials on no s'hagi d'esperar un any o més per resoldre una revisió per obtenir el reconeixement d'una discapacitat Un país on no s'hagin de marxar les empreses que generen riquesa i ocupació Un país que no inverteixi tant en ambaixades i sí en sanitat, educació, habitatge i en cura de la gent gran.

Crec que Aragonès s'està allunyant de la realitat. Només 287.000 fidels seguidors van seguir el discurs –m'incloc– per escoltar alguna cosa nova que motivi a creure que aquest govern està per governar, cosa que no està fent.

Per arrodonir més el cercle la Generalitat ha decidit que el Nadal no és el Nadal, en passa i celebra “les festes del solstici d'hivern”, que queda molt bé. Però els joves, nens i grans saben què és? L'únic que hi ha en aquestes festes són el Nadal, la majoria els celebren així. És clar que cal arrissar el ris i marcar diferència amb la resta d'Espanya. És que Aragonès i companyia són molt amants del Jule.

No s'espanten perquè la cosa no queda aquí, també els d'ERC van expandint les seves idees originals i resulta que la localitat d'Altafulla, l'alcalde de la qual és d'ERC, se li ha acudit la idea que això dels Reis Mags s'ha de canviar. Fer adoctrinament amb els nens i nenes? Diu que els Reis Mags no hi arribaran, el molt feminista alcalde els substitueix per les Tres Magues amb el lema “llibertat, igualtat i fraternitat”. Tota una idea que vol imposar. Els més petits tenen la il·lusió d'escriure les cartes als Reis Mags, no diuen que cal conservar les tradicions? O és perquè aquest dia se celebra a tot Espanya i cal canviar-ho? No he vist més ximpleria fins ara. La nit màgica que viuen els nens s'ha de deixar que segueixin gaudint-la, les Mages que serveixin per a altres coses, imposar tant el feminisme em sembla que ja és passar-se de rosca o arrissar molt el ris.