Pere Aragonès tindrà pressupostos aviat, hi ha canvi de cromos

Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya, és nerviós. Els pressupostos per a aquest any encara no estan aprovats. Els partits de l'oposició, que són tots en aquests moments - veurem d'aquí a uns dies-, els posen pegues per votar-los, especialment Junts. La CUP, per la seva banda, s'obre a negociar-los, però amb condicions: no el Hard Rock, no la B-40 o no l'ampliació de l'Aeroport Josep Tarradellas-el Prat. Gairebé res no és el que demanen els cupaires.

Per part seva al PSC, digui el que digui el seu líder, Salvador Illa - “no hi haurà canvis de cromos”, afirma- no li quedarà més remei que  claudicar i votar que sí, malgrat que en els pressupostos del 2023 el govern de Aragonès no ha complert les promeses realitzades a Illa per recolzar-los. Què passa amb a Comú Podem? Que farà el mateix que el PSC, votar-los. Són les contrapartides que han de donar perquè ERC recolzi al Congrés els tres decrets que s'hauran d'aprovar aquest dimecres, que són les primeres propostes d'aquesta legislatura del Govern de Sánchez, en què els comuns formen part .És lintercanvi de cromos, si o si.

Pere Aragonès tindrà els seus pressupostos, serà més aviat que tard, per més que PSC i En Comú Podem es facin de pregar. Coneixedor de la situació, el president de la Generalitat ja ha mantingut reunions -altres també- amb les dues formacions. Amb Junts els problemes d'entesa són molts, a més de la lluita d'egos per veure qui aconsegueix més coses de Sánchez per votar si al Congrés i demostrar que ells són els autèntics defensors de Catalunya. Esperen que Sánchez autoritzi un referèndum “pactat”? Almenys públicament això diuen. És una situació molt perillosa, poc transparent i de mercadeig pur i dur,que només beneficien a ells, no als ciutadans

​

Si els pressupostos de la Generalitat tiren endavant, Aragonès podrà respirar tranquil: conclourà la legislatura i arribarà el 2025 amb el mandat acabat i la convocatòria d'eleccions. Tot un èxit tenint en compte que des de fa uns anys sempre s'han avançat els comicis a Catalunya. Ho aconseguirà? Crec que sí, encara que en política, les matemàtiques no són exactes sinó que depenen d'altres variants. Així és la política i els que la fan. Sèneca deia que “la fidelitat que ha estat comprada amb diners pot ser vençuda pels diners”.

Com aquest dimecres al Congrés s'han de retratar tots els partits - alguns és clar el que votaran- el PP s'ho està pensat i potser en algun dels tres s'abstindrà. Les coses estaran una mica més clares i servirà de mostra del que pot passar a Catalunya, on el PSC està pres del seu partit “germà” el PSOE. Salvador Illa està interpretant un paper gens agradable al que ha de posar bona cara i de tant en tant deixar anar alguna perquè no es digui. Sap els costos que estan tenint els acords de Sánchez, No les té totes. Ha passat de ser un possible guanyador i possible president de la Generalitat de Catalunya a esperar que els votants no canviïn idea. Ja no serveix la por de Vox, la situació ha canviat. De tota manera, el que avui és blanc, demà pot ser gris o marró. “Quan la batalla s'agreuja, s'aprova la lleialtat del soldat”, deia Lutero.