És possible un tripartit a Barcelona, amb Colau de vicealcaldessa?

D'aquí a quatre mesos es complirà un any de les eleccions municipals. Des de llavors, sense comptar amb majoria, el PSC continua governant l?ajuntament amb Jaume Collboni com a alcalde. Fins ara no ha estat possible arribar a acords amb els partits que conformen el ple municipal, tot i que cada setmana, fins i tot de vegades diàriament, es parla d'un pacte imminent, o bé amb un tripartit o amb un bipartit. La veritat és que les coses segueixen igual i de moment, per més que alguns diguin que el pacte està fet, se segueix igual que fa vuit mesos: govern en solitari i pressupostos sense aprovar.

Fins fa una setmana es donava per fet el pacte PSC i Trias per governar, però dies després les coses van canviar: hi havia un possible acord amb Barcelona a Comú de Colau i ERC, ja que la marxa d?Ernest Maragall facilita el possible acord amb els republicans . Ernest tenia una guerra personal amb els seus excompanys de partit i ell no pactaria mai amb Collboni, a qui per cert no li donava gaire credibilitat. Per tant, la marxa era necessària per poder parlar de pactes.

Ernest Maragall no era només el problema per a un possible tripartit: Ada Colau, fins al maig alcaldessa de Barcelona, és una altra pedra a la sabata de Collboni. Els anys que han compartit de govern l'han apretat bé les rosques al socialista. És més, no li ha deixat en cap moment tenir perfil propi, només quan faltaven uns mesos per als comicis, Collboni va començar a ensenyar la poteta, no sense el consegüent enuig de Colau, que vol fora de l'equip de govern. Hi ha un refrany que explica molt bé el perquè no ha d'estar: “Ni serveixis a qui va servir, ni demanis a qui va demanar, ni manis a qui va enviar”. Tots tenien la “sana” esperança que la líder dels comuns se n'aniria de l'ajuntament: primer li van oferir ser ministra, després encapçalar la llista a les europees -estan a tocar- ia totes les propostes va dir que no. Durant uns mesos la seva postura va ser la del silenci, però ja se sap que Colau no pot estar callada, és superior a ella. Fins i tot va aprofitar un canvi d'imatge física. Ningú no veu Colau de vicealcaldessa.

Què vol Colau? Diu que el seu objectiu és fer política municipal. Ningú no s'ho creu, és massa ambiciosa. Marxar-se de Catalunya ho té complicat per un tema personal; retirar-se en un càrrec ben pagat, tampoc. S'apunta que pot pactar el tripartit per no deixar sola part del seu equip com Janet Sanz, per exemple, que darrerament a les reunions de l'ajuntament es mostra molt nerviosa, i fins i tot alça la veu més del compte.

Al que aspira Colau és anar de cap de llista a les autonòmiques i calcula que qualsevol partit que guanyi les eleccions necessitarà comptar amb un o més partit per governar, i allà hi haurà Colau per entrar al govern com a Consellera. Aquest és el seu objectiu, segons assenyalen. Sap que no es pot allunyar de Barcelona, a més d?un tema personal, perquè ella és el partit. Si s'allunya, podeu saltar pels aires i passar-vos com a Podem. Ho sap, n'és conscient. Cal seguir-hi, al peu del canó, encara que estigui mig trencat.

Això és el que queda: tripartit o bipartit, i fins al darrer minut no es pot predir. Ara bé, què és el que espera la ciutadania barcelonina? Un govern que governi, que torni a Barcelona tota la seva esplendor i lideratge, que parli amb tots els sectors econòmics i busqui complicitats. Amb Colau i els seus nois/es ho aconseguiran? Hi ha seriosos dubtes en molts sectors que van celebrar la pèrdua del govern municipal. Tornar ara no es veu com un avenç, sinó com un retrocés.