Francesc, envia'ns altres capellans

Don Jesús era un sant, almenys per a mi. Em va batejar a la parròquia de Sant Jaume de les Caldas, de la que va ser ànima i esperit durant tota la seva vida. Tan sols ens va fallar un parell d'anys, en els quals se li va ocórrer fer de Missioner a Amèrica de la misèria i la fam. Va tornar, i ja no ens va deixar fins al final dels seus dies.

Amb la dictadura, portava els obrers a la casa parroquial perquè poguessin defensar-se, mentre ell visitava les beates i les convencia perquè, a més de resar, fessin obres de caritat a la parròquia sense que ningú les assenyalés com benefactores.

Jo mai li vaig fallar, a les 9 del matí de cada diumenge sortia de casa disparat des que vaig complir els set anys per poder cantar-li "a capella", des del cor, la missa del rector, que així es deia, fins que em vaig anar a Madrid amb dotze anys i vaig haver de deixar-ho.

D'aquell nen no queda ja res, excepte l'amor per la música i el sentit de la decència que vaig heretar d'aquell sant home que, com jo mateix, tenia un geni endimoniat quan s'assabentava d'alguna injustícia. En l'aspecte físic, senyor Jesús Pousa s'assemblava bastant al Cardenal que ara s'assenta a l'Arquebisbat de Barcelona.

Avui m'he llegit la nota pastoral dels prelats de l'Església Catalana, com abans vaig saber del manifest dels 300 capellans demanant la independència, o després vaig veure demanar per "els pobres presos" a un monjo de Montserrat, fent una interpretació injusta de els sants Evangelis. Res de nou sota el cel i més del mateix a la terra promesa. O sigui, que Déu és català, i els catòlics catalans i no els jueus, són el poble escollit per Senyor en el seu llarg peregrinar cap a Ítaca.

Tot molt civilitzat i sobretot ... pacífic. No tinc res a retreure, tan sols suplicar al Papa Francesc que, sense deixar sense feina a tots aquests germans en la fe, ens envieu aquí a aquesta terra de promissió uns quants Jesuïtes, dominics o religiosos de bé perquè s'ocupin de la fe dels altres catalans que ens van ensenyar, amb no poques dificultats, els nostres pares i aquests "altres capellans", que ens deien que tots som germans; i sobretot perquè també així puguem pregar per aquell fill pròdig, com és el meu cas, als que un jutge independentista va ficar a la presó durant gairebé cinc anys per una baralla de bar, en la qual no hi va haver ni morts ni ferits, baralla per la qual un altre jutge d'instrucció va fallar llibertat amb multa.

Ho dic perquè quan em posin a parir, no em diguin que escric "sense fonament de causa", que diria el cuiner Arguiñano.

Francesc, Santedat, maco, envia'ns alguna cosa diferent a Catalunya, que jo amb aquests monsenyors no torno a trepitjar una església ni encara que em concedeixin indulgència plenària.