Alfonso Domingo, notari nòmada

Periodista, escriptor i cineasta, Alfonso Domingo ha publicat llibres magnífics i de lectura recomanable, com LLa balada de Billy el Niño, La estrella solitaria o Melchor Rodríguez, el ángel rojo (de qui va fer un formidable documental). Va ser reporter de TVE i va cobrir el 1989, els assassinats del jesuïta Ignacio Ellacuría i set persones més a El Salvador. Ara ha reescrit i ampliat La serpiente líquida (Punto de vista), un viatge amazònic que va efectuar fa deu anys i que va durar quatre mesos; va emprar 15/2 de transport: "avió, avioneta, canoa, llanxa ràpida, llanxa de passatgers i càrrega, moto, bicicleta, motocarro, camió, camioneta col·lectiva, autobús, taxi, cavall, mula ia peu". Destaquem que el riu Amazones és el més llarg del món, neix en el Perú i desemboca al Brasil: 7.000 quilòmetres de longitud. Diumenge va entrar en contacte amb l'esperit de l'Amazones, els seus mites i creences, les seves pràctiques xamàniques.

Va estar en Mare de Déu, "un racó amazònic inexplorat i intacte fins fa poc", una zona equivalent a la meitat d'Andalusia; també per Manu: "un territori verge de gairebé dos milions d'hectàrees on viuen indígenes de tres tribus diferents", que posterguen les seves dones; d'allí és la dita "cel de selva i paraula de dona no s'han de creure".

Narcotràfic, moviments mil·lenaristes, la història del gallec Alfonso Graña (rei dels jívaros, d'una tribu de cinc mil shuares) dóna per a un guió de cinema o per a una novel·la; va morir el 1935, abans de complir els 40 anys d'edat. Diumenge parla de la son de Chico Mendes, tirotejat el 1988, de transformar Acre en un lloc amb una vida digna per als seus ciutadans. Manaus, la ciutat amazònica per excel·lència, famosa durant el període cauchero (1880-1920). Luis Gálvez, gadità nascut el 1864 i protagonista de La estrella solitaria. Entre Santarém; seus habitants tenen a gala viure a la riba d'un dels rius d'aigües més blaves (gairebé maragda) de la conca.

Alfonso Domingo viatja sovint per aquests llocs, ha fet amics entre gents que mai obtindran fama i amb qui se sent com a casa, declara que ser-hi és "com si pogués sentir la respiració d'un món que algun dia -tant de bo l'univers no ho vulgui- pot perdre per sempre". De tot això dóna testimoni en aquestes pàgines el nòmada que és Alfonso Domingo.