L'assassinat de Khashoggi, el preu de la dignitat del periodista

Carmen P. Flores

Jamal Khashoggi


Aquest dimarts es confirmava oficialment el que era un secret a veus: l'assassinat del periodista saudita Jamal Khashoggi en mans de "compatriotes" seus, per ordre, segons sembla, d'algun alt mandatari del seu país al qual no li agradaven les informacions del periodista establert als Estats Units, on s'havia traslladat per poder exercir el seu treball amb la llibertat que no gaudia al seu país. L'assassinat s'ha produït dins de les dependències del consolat saudita a Istanbul, on havia acudit per recollir uns documents per casar-se.


L'execució del periodista ha aixecat les crítiques de molts països que no han entès que en ple segle XXI es segueixin produint aquest tipus d'actes... Especialment crític ha estat el president dels EUA ja que Khasshoggi tenia fixada la seva residència i treballava en aquest país, encara que pocs dies després la seva intransigència es transformava en "acceptació" de les explicacions donades per la monarquia. Els interessos econòmics sempre juguen un paper fonamental en les relacions.


Cal no oblidar que  l'Aràbia Saudita ha estat i segueix sent un dels pesos pesats polítics, econòmics i religiosos del món àrab, per moltes raons, entre elles, el petroli que tants diners aporta a la monarquia. Sense oblidar que és el centre de l'Islam, on es troba els dos centres religiosos i de pelegrinatge més imports de l'Islam: la Meca i Medina, que els confereix al país un poder indiscutible. Per això, els seus mandataris es consideren els elegits i portadors de la idea de salvació. Això ningú ho pot canviar, de moment. És una rendibilitat religiosa que ningú discuteix.


Aràbia Saudita no és un país exemple de llibertats en tots els camps especialment pel que respecta a les de la seva ciutadania, específicament el de les dones i la llibertat d'expressió, com s'ha pogut comprovar fa tan sols uns dies amb el brutal assassinat de Khashoggi.


Servirà d'alguna cosa aquest criminal succés? Crec que durant un temps es parlés d'això, però passat uns mesos, les aigües tèrboles tornaran al seu curs i només en la memòria d'alguns quedarà gravat el fets. El temps i els diners són dos elements molt dissuasius.


PROFESSIÓ


La professió de periodista s'ha convertit fa ja temps en un treball molt perillós en els països comte la democràcia brilla per la seva absència. Hi ha bons exemples d'això. L'any passat, segons recull Reporters sense Fronteres, 65 periodistes van ser assassinats en el món quan realitzaven la seva feina. D'ells, 39 van ser executats per encàrrec, a causa de els seus treballs de recerca, que afectaven els interessos d'autoritats polítiques, religioses, econòmiques o de grups criminals.


L'objectiu no era un altre que fer callar aquestes veus crítiques que denunciaven pràctiques mafioses.


A aquests grups de poder mafiosos, no els agraden les informacions de periodistes valents que mai es van acovardir a l'hora d'explicar el que estaven succeint amb ells. La seva estratègia és ben coneguda: "el que no es poden comprar, s'elimina". Cal tapar la boca com sigui. Són individus es creuen impunes.


El periodisme s'ha convertit en una professió molt perillosa, ara més que mai.


Deia el periodista mexicà Javier Valdez, assassinat el 2017, que "no em considero una persona valenta ni un heroi, sinó algú que té dignitat".


Per fer un bon periodisme caldria també l'acompanyament d'una societat compromesa. El tema de la llibertat d'expressió no és només dels periodistes.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH