Jorge Guillén canta inconscient solitud

Jorge Guillén va néixer a Valladolid, dos anys abans que Pedro Salinas. Va ser, com ell, professor a la Sorbona i durant diversos anys també a Oxford. Es va instal·lar als Estats Units, on va viure molts anys com a professor poeta. El seu amic Pedro Salinas destacava d'ell alguns aspectes que val la pena repetir aquí. Així, el definia com l'ordenació poètica de l'entusiasme. No està malament la cosa. De fet, veia l'arrel de la seva poesia en el seu entusiasme davant el món i davant la vida. A Salinas no li feien mal peces a elogiar l'obra de Guillén: "el valor màxim de la seva poesia és -deia el 1935- representar la consciència poètica més clara, més lluminosa, exacta i profunda que fa molt temps ofereix la nostra lírica".

Així mateix destacava una qualitat que veia característica de la seva obra: el rigor i l'exquisida vigilància de la seva obra fins al menor detall. Deixeu-me que us digui una última observació del poeta Salinas respecte al poeta Guillén: "Pot dir-se intel·lectual una poesia que proclama precisament com a valor suprem de la vida l'ésser i res més, la simple consciència de l'ésser, el goig gairebé animal de sentir-se en un la vida? La simplicitat d'aquesta actitud poètica en el complex món modern sembla un descobriment".

I ara, donem una mostra d'alguns dels seus versos. He triat dos llibres, el '... que van a dar a la mar' i el cèlebre 'Cántico'. Pel que fa al primer, escullo: "Aunque no lo advierte el mundo,/ privilegiado me yergo/ frente a ese mundo que ignora/ cuánto me enseñó un silencio”. O este “invisible en la hierba un grillo/ canta inconsciente soledad". O "Ya te lo decía yo./ Era imposible el olvido,/ fuimos verdad. Y quedó".

Són joies que ens ajuden a viure millor, que ens ofereixen un repertori sentimental més ric.

Si passem al 'Cántico': "Esta luz antigua/ de tarde feliz/ no puede morir./ ¡Ya es mía, ya es mía!", La voluntat de no doblegar-se i de no renunciar a la il·lusió. Tampoc a la veritat: "Claridad, potencia suma:/ Mi alma en ti se consuma" . Guillén adverteix semblants que delaten amarg silenci, per què?

I un últim vers: "No hay mirada amorosa que no alumbre/ su eternidad. Allí secreta anida". Assagem-la, amics meus.