Jordi Cañas a la tele

Jordi Cañas és un polític que no deixa indiferent a ningú. No se li reconeix en públic el seu paper decisiu en l'ascens de Ciutadans. Però hi va haver qui van voler desactivar-lo i van moure els fils contra ell per un llunyà frau fiscal que s'ha demostrat fals. Tot i que la fiscalia sempre va rebutjar el seu processament, l'advocacia de l'Estat (o del Govern PP?) Es va entestar a imputar. No tenint per què fer-ho (no es plantejava una corrupció política), Jordi Cañas va decidir pel seu compte i risc dimitir com a portaveu de Cs i després com a diputat. Un gest inusual i exemplar que té gran valor objectiu, no importa que se li negui; la mesquinesa abunda. Aprofitant aquella precarietat, que va durar quatre anys, podemitas i separatistes van carregar en gossada humana contra ell. Enemics de la veritat i la coherència van tirar bava i el van maltractar a consciència, amb injúries i escarni. Com l'Au Fènix, Cañas ha tornat, com va prometre, al compàs de la cèlebre frase del general MacArthur a Austràlia.

A la llum pública, avui destaca la seva seguidíssim twitter però més encara les seves intervencions en debats televisius. Sembla vetat a TVE, però surt cada setmana a 8TV, Intereconomía o TV3 (també a la tertúlia radiofònica de Terribas; perden al seu públic més exaltat però guanyen el radicalment allunyat). És un autèntic fenomen, el seu lema és "encara que tots ho consenten, jo no". Els ultres més 'dissimulats' l'odien per la seva inusitat desimboltura i la seva sòlida argumentació; vacunat contra l'acomplexament, quan li sembla oportú no guarda silenci i no es talla un pèl.

El clima d'opinió depèn de qui parli i qui romangui en silenci.

Com ha detallat Noelle-Neumann (la politòloga que va introduir el concepte de 'l'espiral del silenci'), els més disposats a proclamar la seva posició tenen major impacte i influeixen més. Fa poc va replicar adequadament a una periodista que va insultar als ciutadans que van anar a manifestar-se a Alsasua; la distorsió de cridar provocadors als que s'arrisquen a expressar el seu rotund rebuig a tot frau. Un altre dia va denunciar calmadament que li estaven insultant des del plató; cosa habitual i que ningú s'havia atrevit a dir abans en directe. Diré, finalment, que a en Jordi li professo gratitud, respecte i admiració. M'honro amb la seva amistat, al capdavall sempre procuro que els millors siguin els meus amics.