Un esbarjo històric amb Nicolau

Lluís Nicolau d'Olwer (1888-1961) va ser un polític culte, especialment instruït en el món grecollatí, la seva obra El puente del mar azul és bona prova d'això. Elba l'acaba d'editar per primera vegada en castellà. Aquest llibre recull les seves notes literàries dels viatges que entre 1924 i 1928 va fer per Tunísia, Sicília i Malta, i que va ser publicant en el diari La Publicitat. Amb la Lliga Regionalista, Nicolau va ser elegit regidor de Barcelona, partit que va abandonar per cofundar Acció Catalana. Després de l'exili per la dictadura de Primo de Rivera, va arribar a ministre d'Economia. Durant la Guerra Civil va ser governador del Banc d'Espanya, i en acabar va ser dirigent de la JARE (Junta d'Auxili dels Republicans Espanyols), que va organitzar Indalecio Prieto.

No s'explica molt que a l'abril de 1931, als tres dies de proclamar Macià la República Catalana, va volar de Madrid a Barcelona, juntament amb altres dos ministres del Govern provisional de la República, Marcelino Domingo i Fernando de los Ríos, per dissuadir Macià de la seva obstinació. Va ser llavors quan Fernando de los Ríos (catedràtic de Dret, nebot de Francisco Giner de los Ríos i socialista a qui Lenin li va dir la cèlebre frase 'Llibertat, per a què?') Va proposar ressuscitar una vetusta institució medieval: la Diputació del General; que era absolutament desconeguda per Francesc Macià.

El títol d'aquest llibre juga amb que una mateixa paraula designa 'pont' en llatí i 'mar' en grec. Nicolau va ser seguint les cròniques de Ramon Muntaner, envoltat per ombres amigues i menjant sota un cel ardent dàtils i taronges. La seva descripció de l'illa de Djerba és un esclat embriagador de llum i de color, aquí detalla que va ser saquejada i devastada dues vegades per Roger de Llúria (la primera, només arribar, la nit del 12 de setembre de 1284); va ser governada uns anys per Ramon Muntaner. Llavors, Nicolau d'Olwer, que pocs anys exclamarà: "Que lluny estem de la por covard a la mort que planeja sobre la civilització europea!".

Després de deixar enrere la ciutat santa de Kairouan i abans d'arribar a Malta, va passar per Siracusa (Sarausa en sicilià, i anomenada Saragossa per Muntaner), on va néixer i va morir Arquímedes, ciutat que va arribar a tenir mig milió d'habitants. De la seva Museu arqueològic diu que és un dels millors museus d'Itàlia. Un esbarjo històric per la Mediterrània.