Joan Ferran no es mossega la llengua

Tímid, lluitador i honrat, Joan Ferran és un jubilat que, per fortuna, segueix parlant en veu alta i escrivint amb lucidesa. 'Desde la aspillera' (Ed. Hildy) és el seu últim llibre: breu i sucós, està compost per sagetes polítiques llançades des d'una de les obertures estretes i profundes de la seva torrassa particular. Part de l'omnímoda voracitat dels nacionalistes en tot el que toquen i que, des del poder, no desisteixen en ideologitzar i distorsionar la història. I rememora el dir de Joan Peiró: "la tètrica ombra del nacionalisme que mai ha deixat de conjugar amb el sentit reaccionari de la vida política dels pobles". O de Lenin: "No em pinteu el nacionalisme de vermell". Joan coneix de sobres les prebendes que permeten la subsistència de les burocràcies sindicals, les quals corresponen amb benevolència a favor de l'Administració, i amb una activitat reivindicativa raonable.

Què voleu Joan Ferran ?: Una Catalunya "harmònica i allunyada d'enfrontaments tant lingüístics com identitaris o ètnics". Amb un projecte integrador "basat en la pluralitat, els drets socials i la justícia més enllà de les trampes que ha tendit el nacionalisme per aconseguir la perpetuació de les seves elits i interessos econòmics i polítics". Cal saber respondre a les milongues de papanatas, tebis, 'pijoprogres' i aprofitats. Així, en cap país europeu deixa de tenir greus conseqüències penals el arengar a una munió (megàfon en mà i enfilat sobre un cotxe de la policia destrossat) perquè volti, insulti i vilipendie a les forces de seguretat de l'Estat (i als seus empleats judicials ).

Ferran diu el que pensa d'exsocialistes com Mascarell, Comín o 'Tete' Maragall ( 'senyor de la terra' que enguany va proclamar que 'aquest país sempre serà el nostre'; s'entén, dels separatistes).

És important desemmascarar el profit del transfuguisme, especialment dels individus que es parapeten en la retòrica d'una 'república talismà' que contradiu els valors republicans. Es menysprea el sentit de la igualtat i la fraternitat, i s'evidencia disgust per la llibertat de tots els ciutadans. Són imprescindibles el joc net i el respecte personal. És fonamental així mateix l'adhesió al Dret. I són impensables les llistes negres, a l'estil neonazi, de comerços no addictes al Règim; com alguns postulen i practiquen aquí.