Els partits es posen d'acord per controlar la CCMA

Els partits polítics catalans ho han tornat a fer. S'han posat d'acord Junts per Catalunya, ERC i Ciutadans-ja és difícil- per repartir-se els càrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Sent generosos, els naranjitos, cedeixen una cadira al PSC, que està encantat amb el regal.

El dolent del tema no és que es posin d'acord, que està bé, sinó que trien periodistes de partit per tal de fer allò de sempre: controlar i repartir-se la presència en els mitjans públics, mentre els ciutadans que paguen els seus impostos han d'empassar-se la decisió sense dret a protestar. Tota una elecció 'dedocràtica' tan de moda i que la ciutadania detesta. Heus aquí els noms que han triat per a ocupar aquestes cadires. Periodistes de partits als quals cal premiar per la seva dedicació a la causa que representen cada un d'ells. Aquesta decisió és una burla a la professió, als ciutadans i a la llibertat d'informació. Fins i tot el Col·legi de Periodistes ha mostrat la seva disconformitat amb la mesura.

Els noms proposats per Junts per Catalunya són: Miquel Calçada, estretament vinculat a aquesta formació política. Compte amb emissores de ràdio que al seu dia els van ser concedides pel partit de Pujol. Gaudeix de subvencions i publicitat de la Generalitat de Catalunya. Cal premiar-lo pel seu esforç a la causa. Sílvia Cóppulo, en l'actualitat a Catalunya Ràdio, després del seu pas per COM Ràdio, en l'etapa socialista. Compta també amb una empresa de Comunicació que ha treballat per a la Generalitat, en les conselleries dels exconvergents.

ERC ha proposat Saül Gordillo com a president. No cal explicar les seves vinculacions polítiques amb els republicans i la seva aposta per l'independentisme. Rosa Romà, menys coneguda però també té els seus llaços polítics.

Els socialistes han presentat Xavier Marcé, home vinculat amb el Grup Focus i el PSC.

El cas més cridaner és la proposta de Ciutadans, que ha recaigut en Eladio Jareño, actual director de TVE, ja en el càrrec pel PP. Té molt de mèrit la capacitat de convicció d'aquest periodista. Va treballar amb el PP, després va entabanar els socialistes que era d'ells. Va tornar amb el PP com a ajudant major d'Alicia Sánchez Camacho i li va donar un cop mà en el cas de la Camarga. Aquí es va cremar de valent i, com a recompensa, va demanar la direcció de TVE a Catalunya, on va fer una bona feina als populars que li va servir de trampolí per anar-se'n als madriles, on va ser nomenat director de TVE, càrrec que ha conservat en aquesta etapa de govern socialista. Però no estava còmode, poca presència mediàtica i menys comandament. Va aguantar a la tele fins convèncer Rivera que podia ser-li útil a Catalunya. Jareño és un bon venedor, té mèrit, convenç partits tan diferents que pot defensar les seves propostes ideològiques. Les seves formes pausades i la seva suavitat de tracte fan d'ell, entre altres coses, que sigui un producte que convenç. Diu un refrany popular que "Déu em guardi de les aigües manses que de les dolentes em lliuro jo".

Un cop més, els partits s'han passat pel forro això de triar professionals de reconegut prestigi i sense vinculació a partits polítics. Flac favor està fent a la ciutadania i a ells mateixos. La credibilitat torna a estar en entredit.