Malraux, 1934

Al febrer de 1934 (any de convulsions a Espanya), l'escriptor André Malraux va iniciar un estrany i exòtic viatge aeri. Buscava localitzar la capital del país dels sabeus (entre el Iemen i Etiòpia), una de les reines és esmentada en la Bíblia i en l'Alcorà. La cèlebre reina de Saba relacionada amb Salomó, el savi fill del rei David. El llibret 'La reina de Saba' (Península) recull els set articles que l'autor de 'La condició humana' (obra amb la qual va obtenir el premi Goncourt 1933) va publicar al diari L'Intransigeant. Una aventura geogràfica. Malraux va sobrevolar el desert amb un Farman 190, un monoplano francès. Tenia un any menys que Antoine de Saint-Exupéry i tres més que Michel Vieuchange, el jove que va morir tràgicament el 1930, amb 26 anys, volent arribar a la ciutat santa de Smara (el seu germà Jean va recollir les seves notes, publicades el 1932 i prologades per Paul Claudel). Homes de Lletres i aventurers, fills d'una època.

L'avorriment sense fi de la mort. Sobresurt la frivolitat que a Malraux li donés el mateix una cosa que una altra: "l'arqueologia d'aficionats sempre m'ha fet riure, com també l'altra, de vegades".

Vendre fum sobre l'existència d'una reina de Saba i d'una ciutat abandonada al desert, potser amb la transferència del nom d'una ciutat a una altra, cosa que no era rar en aquesta regió. En tot cas, aquests escrits guanyen interès per la seva brillant estil: "una olor musulmana a herba cremada, pebre i camells", "un gat passava per una cornisa amb la marxa sagrada d'un felí egipci", "l'esquelet sumptuós d'una ciutat musulmana".

Quan el desert es desfà en les arestes de les estepes: "Distingim millor el terreny a mesura que baixem i que, com cambrers embogits amb els seus safates, ens batem amb l'aparell fotogràfic, a l'avió inclinat a 45 graus i sobre el naufragi de aquesta flota de somnis".

Minva el que és fantàstic i la mirada s'acostuma a les ombres que tremolen. Muntanyes colpidores que "recuperen i fan bullir dins nostre una ànima de bruixots primitius". A què s'assembla aquest gran desert interior cap al qual ens dirigim? "El mapa es torna més real que el terreny i ascendim cap al nord com un escarabat per una escala".