Quan la vellesa arriba, ho fa de maneres molt diferents. Depèn de les èpoques i dels llocs en què es visqui, depèn de l'actitud que es tingui davant la vida, depèn també de qui ens envoltin.
Hi ha pèrdues evidents en anar acumulant anys, però també alguns guanys que potser arribin tard, o més aviat, desfasades; així és l'experiència de la vida. L'assumpte és si ens hem fet amb un món íntim o si, per contra, menyspreem de forma continuada la intimitat; massa gent no sap ni vol distingir el privat del que és públic, i així ens va. I si, a partir d'aquest món íntim i personal, ho sabem verbalitzar, això és, expressar de paraula i vigoritzar-lo.
En tot cas, amb els anys estem abocats a renunciar i a optimitzar. Cal haver après a relativitzar el present, convé estar envoltat de lligams veritables i consistents. A la cursa d'obstacles que és la vida es precisa flexibilitat i capacitat d'adaptació.
Envejecer con resiliencia (Gedisa) és un nou llibre sobre aquesta disposició vital a superar-se i remuntar el pitjor. Està coordinat pels psiquiatres Boris Cyrulnik i Louis Ploton, i aporta diversos enfocaments. La vellesa com a font d'inseguretat reanima les necessitats d'afecció. Ningú és resilient sol. A més de tenir cura de la salut i portar una vida activa i de relació, sempre val tenir bon humor per assolir un grau de felicitat. Sergei Sirvain i Louis Ploton subratllen que: "No és la vellesa el més difícil de suportar per als interessats, sinó la representació que d'ella tenen els més joves, transmesa per les seves mirades i les seves paraules". Sempre cal advertir el dany que ocasionen les diverses formes d'exclusió.
Boris Cyrulnik, que va ser membre del PFC, destaca que "la religió és un preciós factor de resiliència en la gent gran, l'estudi ha estat descuidat". Es tracta simplement, diu, de preguntar-nos: "Si la creença en Déu pot ajudar a un ancià a reprendre la seva vida després d'un trauma". La seva resposta és empírica i circumstancial, però desproveïda de prejudicis a favor o en contra.
Escriu el teu comentari