El raig i la serp

Quan un no vol ser un intrús ni apropiar d'una autoritat que no li correspon, es pot justificar parlar d'assumptes dels que amb prou feines coneix. El prioritari és no enganyar ni confondre, i després justificar l'interès del no especialista per parlar sobre aquest tema i per aprendre. La curiositat simbòlica em porta a consignar un peculiar escrit: 'Records del viatge al territori dels indis poble a Nord-Amèrica' (Siruela). El seu autor és Aby Warburg (1866-1929), nascut a Hamburg en el si d'una família de banquers jueus i reconegut i influent historiador de l'art. La seva biblioteca constava de 60.000 volums que, després de la seva mort, són a Londres, on es va traslladar el Warburg Institute davant l'avanç totalitari a Alemanya.

Estudiós del Quattrocento, Warburg va investigar la supervivència de l'Antiguitat al Renaixement italià. Partia de que tot el que vivim és metamorfosi, un procés d'intercanvi. Vinculava la història de l'art amb la de les religions i amb l'antropologia. I confrontava la visió màgica i fantàstica amb la racional i utilitària.

Tenia 29 anys quan amb motiu del casament d'un germà va viatjar als Estats Units, va prolongar uns mesos la seva excursió i va visitar Nou Mèxic, assistint a rituals i cerimonials dels indis hopi. Les seves danses i arts figuratives constituïen per a ell una sola activitat.

A causa d'un quadre maníac depressiu, va estar tres anys ingressat a la clínica Kreuzlingen (sota la direcció d'un amic de Freud, Binswanger). Al final d'aquest període se li va encarregar fer una conferència a la clínica sobre 'el ritual de la serp', amb diapositives i amb un escrit que va denominar "confessió d'un esquizoide (incurable) lliurada als arxius dels metges de l'ànima". Ell es considerava un 'sismògraf de l'ànima', col·locat a la frontera de diverses cultures. S'ha dit que va abandonar els seus deliris amb l'esforç d'explicar el mite de la serp, i que llavors va perdre la por al seu descontrol interior.

Aquest animal és enigmàtic ("sense un principi ni un final ben definit") i s'assembla el llamp en el seu perillositat ("màxima capacitat de moviment en la mínima superfície d'atac"). Si no plovia, les dures tasques agrícoles dels indis (de blat de moro i préssecs) es feien malbé. En canvi, "si apareix el llamp, no hi haurà fam durant un any". D'aquí la invocació a la serp per vehicular el reg.