Caiguts i més caiguts

Fa anys l'escriptor Carlos Rojas em va reiterar amb vehemència que l'autor de la frase 'Contra Franco vivíem millor' va ser Antonio de Senillosa i no Manuel Vázquez Montalbán, qui la va repetir, va popularitzar i li va quedar assignada. Sigui com sigui, aquesta frase revela una deficiència social que ens segueix afectant i tenint presos. Ens volem de veritat alliberar d'ella, o volem seguir practicant una mena de masoquisme social? A les acaballes de la guerra, els sequaços de Franco van deixar escrit que "no hi ha més Espanya que la nostra, no hi pot haver una altra". Els uns i els altres pretenen un present continu.

Quan Rajoy va deixar pas lliure a la moció de censura de Sánchez (al no avançar uns dies la seva posterior retirada i no avortar aquella), el nou inquilí de la Moncloa va prometre convocar eleccions de seguida. I de nou es va fer carn la dita "Donde dije digo, digo Diego". Sánchez es va afanyar, en canvi, a anunciar la immediata exhumació de les restes del dictador per retirar-los del Valle de los Caídos. Com a conseqüència, s'ha despertat un estrany reflex franquista: s'han disparat les visites a la Vall i per remat, després generalitzades i incessants al·lusions de condemna al franquisme, un partit de dreta radical com Vox (una escissió del PP) ha agafat notorietat. Sembla novament que això és el que volien uns i altres. És una llàstima aquesta manera de fer pertinaç. El 2011, Carlos García de Andoin -antic militant d'EE i llicenciat en Teologia i en Psicologia- va ser nomenat secretari de la 'Comissió d'Experts per al futur de la Vall dels Caiguts'. Ha vingut a les meves mans un article seu de 2014. A la mort de Franco, l'inefable Arias Navarro va optar per convertir en mausoleu del dictador el que era un cementiri de la Guerra Civil (se'ns diu que el difunt pensava romandre enterrat al Pardo).

A la Vall estan identificats 21.423 cadàvers dels 33.833 que avui estan registrats en vuit cavitats adjacents al creuer i a les capelles de la Basílica, i que van ser portats allí a partir de 1959, en 491 trasllats; encara el 1968 es van sumar 2.919 cadàvers. El 1940, el decret d'inici d'obres advertia la intenció de "perpetuar la memòria dels que van caure en la nostra Gloriosa Creuada". El Vaticà va aconseguir que s'incloguessin morts dels derrotats, no només 'caiguts per Déu i per Espanya'. Es requeria una conformitat familiar que no sempre es va respectar.