Els afanys d'Urra

Ja sigui en ràdio, televisió o premsa, Javier Urra és avui el psicòleg espanyol amb més activitat i presència en els mitjans de comunicació. Aquest any ha publicat no sé quants llibres. Vull ressenyar aquí l'últim: 'Nostalgia del más allá' (Morata). Es tracta d'un text singular, una fusió d'experiències vitals, de somnis i de propòsits, de coneixements literaris i acadèmics. És l'expressió intensa d'un persistent afany alliberador, del que el seu autor vol fer partícip a cada lector perquè augmentin les seves possibilitats personals. Acadèmic de número de la APE (Acadèmia de Psicologia d'Espanya, encara sense la erra de Reial), Urra és ambiciós i pretén que el món de la psicologia faci donacions seductores i útils a la societat. Entre elles: estimular la sociabilitat i l'alegria d'existir (amb la màgia del somriure com a punt de trobada amb els altres), i encoratjar l'hàbit de matisar i ser ponderat. No ens recreem, diu, en els problemes, centrem-nos en les solucions. I sapiguem distingir: les opinions són lliures i els fets són sagrats.

Urra ens proposa localitzar el desconegut que habita en nosaltres mateixos, i cita Montaigne, qui veia tanta diferència "entre jo i jo mateix com entre jo i els altres". Adverteix que 'jo' sóc important però 'tu' també; que no se'ns vol per com som i què som, sinó per com fem sentir als altres; i que hem de confiar fins a les males persones, ja que no canvien mai.

Hi ha una anècdota que explica Javier i que parla per si sola: va sentir un passatger barallar-se amb una hostessa i dir-li que li resultava una persona desagradable, ella li va contestar alguna cosa així: "En canvi, vostè a mi em sembla una persona encantadora, però pot ser que els dos estiguem equivocats".

S'assaboreix aquí també la satisfacció de no témer res i de ser temut per això, o el gust d'abandonar els prejudicis localistes i reconèixer pelegrí existencial: "Aprenguem a sentir la terra, a llegir les estrelles, a escoltar el que trasllada el vent, a conversar amb la mar". Cal aprendre a dir 'no sé' i propiciar l'autonomia i encara la solitud de l'altre en la parella. Promet Javier Urra que quan ell arribi al més enllà, no farà reclamacions. I qual un paradoxal taoista, es pregunta si potser néixer sigui un estat posterior a la mort.