Espronceda, Igualtat i Fraternitat

Va néixer uns quaranta dies abans del 2 de maig de 1808. El seu pare era un militar d'alta graduació que va combatre en la Guerra de la Independència. Amb només 19 anys d'edat, José d'Espronceda era ja un emigrat polític, un revolucionari liberal. Va estar a Portugal, Anglaterra i França, va patir freqüents detencions, va tenir una turmentada passió amorosa i era conegut com 'Buscarruidos'. Va morir amb només 34 anys, a causa d'una afecció a la gola. El seu estil, com a bon romàntic, és punyent i declamatori. Però pot ser també jovial, com la 'Cançó del Pirata'. Els vells d'ara recordem la infantesa "Con diez cañones por banda, viento en popa a toda vela…" o "Que es mi barco mi tesoro, que es mi Dios la libertad, mi ley la fuerza y el viento, mi única patria la mar".

Voldria referir-vos el seu article de 1836 'Llibertat, Igualtat, Fraternitat': En va, comença Espronceda, homes nuls o pèrfids han tractat de ridiculitzar aquestes paraules: "En va han preguntat amb mofa si podia ser igual un heroi a un covard, un neci a un savi. La igualtat vol dir que cada home té una missió d'omplir segons la seva organització intel·lectual i moral, i que no ha de trobar traves que el detinguin en la seva marxa, ni privilegi que davant d'ell posin homes que res valguessin sense ells; significa , en fi, que tot sigui igual per a tots i que la facilitat o dificultat de la seva merèixer estigui en raó de la igualtat o desigualtat de les capacitats".

La vida sense esperança, perd certament tot sentit. Alguna esperança tenia, però, en rectificar la indiferència davant el dolor dels altres. Passa que mai se sap què és el que exactament s'aconsegueix amb les paraules i amb l'exemple. No us sembla? Bé, veig cares incrèdules. Ja em direu d'aquí a uns anys.

Espronceda associava la igualtat amb "l'emancipació de les classes productores, fins ara miserables servents d'una aristocràcia tan inútil com il·legítima. Ella és sola la fiança de la Llibertat, així com la fraternitat és el símbol de la seva força". Per això: "sigui el seu primer crit el de fraternitat perquè el triomf de la Llibertat sigui cert".

I concloïa inflamat: "Pobles! Tots sou germans; només els opressors són estrangers". Trobem tot el imperible que guarden aquestes paraules. Però, parole, parole ...