divendres, 22 de gener de 2021

Espanya és de tots

Miquel Escudero

Abans d'instal·lar-se a 1939 la dictadura per tot Espanya, els franquistes ja deien coses com aquesta: "no hi ha més Espanya que la nostra, no hi pot haver una altra". ¿No ens ressona a les orelles una terrible frase similar, en aquesta mateixa pell de brau? Passa que Espanya és de tots, pensin com pensin, siguin com siguin. Estic d'acord amb que "la unitat d'Espanya no és altra cosa que la igualtat entre espanyols" i que les persones amb pensament obert no poden seguir regalant el concepte d'Espanya als sectors reaccionaris.


Les dues idees apareixen en La España en la que creo (La esfera de los libros), llibre d'Alfonso Guerra. Qui va ser vicepresident del Govern durant deu anys i diputat al Congrés durant gairebé quatre decennis, reivindica amb energia la Constitució: acta de pau que va enterrar una època d'infortunis i discriminació ("el tancament definitiu d'una guerra civil, d'una llarga dictadura i de dos segles d'enfrontaments"), exemple de concòrdia, entesa i raó, fruit del consens (definit pel veterà polític com: "catàleg de les renúncies que tothom ha de fer per arribar a un acord general").


En formulació clara i pertinent, sentencia: "Reforma de la Constitució, no; reformes en la Constitució, sí". Alfonso Guerra carrega amb decisió contra 'els impostors de l'esquerra de saló' i contra els partits 'termiters', que busquen desmuntar l'Estat de dret. Hi ha dirigents propensos a crear problemes en lloc de resoldre'ls. Més en concret, passa que: "l'esquerra no té el fust que fa falta per desprendre de la síndrome del franquisme". Ho diu amb autoritat moral i, per tant, sense cap complex. Desactiva en si mateix la contínua amenaça de ser desqualificat com centralista o nacionalista espanyol, cosa que "ha mantingut callats a molts que estan molt inquiets per la deriva autonòmica cap a la secessió". Per la seva banda, rebutja el dogma dels nacionalistes que no conceben que no s'assumeixi aquesta etiqueta, ja que 'tothom' és nacionalista d'aquí o d'allà. Toca sortir d'una vegada d'una maledicció paralitzant, com és la boira del franquisme. Cal abraçar la realitat de la història.


Un últim i precís pullazo: "Alguns reiteren la necessitat del diàleg, però els dirigents nacionalistes no presten sentit a aquestes propostes, ells segueixen la seva consigna: 'Atacar  l'Estat'".


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH