És factible la utopia al segle XXI?

Per caos (Khaos o "buit que ocupa un lloc en el no-res") entenem una cosa impredictible i que s'escapa a la miop visió que únicament poden esbossar els nostres ulls davant de fets que s'escapen dels paràmetres coneguts ja que la nostra ment és capaç de seqüenciar únicament fragments de la seqüència total de l'immens genoma del caos, de manera que inevitablement vam recórrer al terme "efecte papallona" per intentar explicar la vertiginosa conjunció de forces centrípetes i centrífugues que acabaran per configurar el puzle inconnex del caos ordenat que s'està gestant i que podria conduir a la utopia.

El terme utopia (el que no està en cap lloc) va ser emprat per Thomas More al segle XVI i seria "la recerca incansable de la Humanitat des del començament dels temps d'un lloc o societat ideal" i malgrat el seu caràcter no real , permet reconèixer els ideals d'una societat o comunitat en un moment concret de la seva singladura històrica així com els obstacles que impedeixen cristal·litzar el seu somni idílic. La utopia així concebuda seria el camí per assolir un somni que portaria implícit en la seva potència la facultat d'esdevenir en acte concret (en el camí hi ha la meta), i és necessari transitar per la senda marcada per il poverello d'Assisi: "Comença fent el que és necessari, després el que és possible i de sobte estaràs fent l'impossible", el que implica una catarsi i posterior metanoia.

El terme Metanoia (del grec μετανοῖεν, metanoien), seria "un enunciat retòric utilitzat per retractar d'alguna afirmació realitzada i corregir-la per enfocar-la de la manera adequada a un nou context", el que traduït a l'actual conjuntura es traduiria com "transformar la ment per adoptar una nova forma de pensar, amb idees noves, nous coneixements i una actitud enterament nova davant la irrupció del nou escenari teleonòmic". Això implicaria la doble connotació de moviment físic (desfer el camí fet) i psicològic (canvi de mentalitat després de rebutjar els vells estereotips vigents en les últimes dècades) i que tindrà com a efectes benèfics l'alliberament de la part indòmita de l'individu primigeni que ha romàs amagat en una recolzada del cor, sedat i oprimit per la tirania de la manipulació consumista de l'actual societat burgesa occidental.

Aquest procés tindrà com a colofó l'aparició d'un nou individu (Individu Multidimensional), reafirmat en una sòlida consciència crítica i sustentat en valors caiguts en desús com la solidaritat i la indignació col·lectiva davant la corrupció i injustícia imperants i que sota el lema "prohibit prohibir" generarà un tsunami popular de denúncia del dèficit democràtic, social i de valors de l'actual elit dominant que aconseguirà liquidar l'actual statu quo després d'una època traumàtica en la qual agonitzarà el vell sense que es faci de dia la novetat.