dilluns, 26 de agost de 2019

Bartomeu Robert, el batlle indignat

Genís Carrasco
Metge i escriptor

Bartomeu robert imagen


El 14 de març es compleixen 120 anys de la designació com a batlle de Barcelona de Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, 1842-Barcelona, 1902), efemèride poc coneguda a Catalunya i totalment desconeguda a la resta d'Espanya. I no hauria de ser així perquè la figura d'aquest metge català, honest, ponderat i pragmàtic ─al que els seus alumnes de la Facultat de Medicina recordaven com "el professor tranquil"─ va ser excepcional per moltes raons.


Potser, la més destacable va ser la seva faceta cívica i regeneradora durant la seva breu, però influent, etapa política i social en la que la seva voluntat de servei a la col·lectivitat i les seves inquietuds cíviques van contribuir a canviar la vida política de l'anomenat Regeneracionisme espanyol.


El "primer indignat"


Segur que la majoria de lectors saben que l'escriptor i diplomàtic francès Stéphane Hessel, ─autor del llibre "Indigneu-vos!"─ i el Moviment 15-M (format arran de la manifestació del 15 de maig de 2011) van ser els promotors del Moviment dels Indignats. Però probablement desconeixen que l'afable metge català es pot considerar el "primer indignat", precursor en més d'un segle de les idees, que salvant els diferents contextos històrics i socials, desenvoluparia molt després el Moviment 15-M. Perquè el que resulta veritablement insòlit és que el doctor Robert no era ni un polític, ni un estadista, ni un home de govern sinó un ciutadà, il·lustre sí, però un simple ciutadà a la fi. El seu exemple demostra com qualsevol persona amb suficient compromís i fortalesa democràtica pot ajudar a vèncer les injustícies i respondre als desafiaments socials amb més i millor democràcia.


Biografia breu


Bartomeu Robert era català per origen patern i mexicà de naixement. Seguint la tradició familiar, va estudiar Medicina a Universitat de Barcelona. En 1863 es va llicenciar i, tres anys després, va guanyar la plaça de metge titular de l'Hospital de la Santa Creu. En 1875 va aconseguir la càtedra de Patologia Mèdica a la Universitat de Barcelona i va intervenir en el trasllat de la Facultat de Medicina i l'Hospital de Sant Pau. En el món hospitalari, va liderar una sèrie de canvis per modernitzar els hospitals prenent com a model el patró europeu més avançat. Va aconseguir l'autorització per organitzar els metges no de forma individual sinó com a cos facultatiu, per a la subscripció a revistes mèdiques per tal d'incorporar els avenços científics i per a la construcció de nous i més moderns quiròfans. La seva tasca mèdica durant 30 anys el va convertir en un dels professors més apreciats pels alumnes i en un dels metges barcelonins més prestigiosos.

Els seus tres anys en política


Però el que realment resulta singular de la seva trajectòria no va ser la seva carrera com a metge, sinó la seva vessant cívica i política que amb prou feines va ocupar els seus darrers tres anys de vida. Va ser un barceloní compromès, que, en només set mesos com a batlle de Barcelona, va promoure la regeneració moral i els valors cívics i va intentar frenar les mesures coercitives i repressives d'un Govern central autoritari.


Context històric del "tancament de caixes"


La derrota colonial espanyola de 1898 amb la pèrdua de les últimes colònies d'ultramar, va endurir les polítiques impositives del Govern Central per pagar les despeses de la guerra colonial. El ciutadà Bartomeu Robert va prendre consciència de l'enduriment centralista del Govern de Madrid i va ser un dels signants del missatge a la reina regent ─subscrit per una sèrie d'institucions econòmiques i culturals representatives de Catalunya─ en què es reclamava una àmplia descentralització administrativa. Era, sens dubte, una crítica inesperadament severa al sistema central de Madrid, emesa per un grup de ciutadans que demanaven també una regionalització de l'Estat.


Amb aquest únic antecedent polític, avalat pel prestigi professional i la fama d'honestedat cívica i d'altruisme, el doctor Robert va ser nomenat alcalde, per Reial Ordre, el 14 de març de 1899. Un fet inaudit en la història de Barcelona, sobretot perquè era totalment neòfit en el món de la política i no tenia cap perfil polític definit.


Poc després del seu nomenament, el ministre d'Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde, va programar uns pressupostos econòmics que incloïen uns impostos clarament abusius per palliar les despeses de les guerres colonials i la fallida econòmica. Els impostos es van incrementar de manera desmesurada, gravant amb especial duresa els rendiments del comerç.


Allò va suposar un punt d'inflexió en la biografia del doctor Robert, que com a flamant alcalde de Barcelona havia posat en marxa una ambiciosa reforma per acabar amb el caciquisme, depurant les irregularitats del cens electoral i lluitant contra la manipulació del sistema electoral barceloní. En la seva lluita per la regeneració moral de l'Ajuntament, l'alcalde Robert va destituir a tots els alcaldes de barri sospitosos de frau electoral, va esborrar del cens a vint-i-set mil falsos electors (que en realitat corresponien a morts) i va incloure a quaranta mil electors no inscrits . Amb aquestes resolucions va actualitzar el cens electoral per evitar les fins llavors habituals trampes, cacicades i fraus electorals.


El doctor Robert estava embarcat en la seva croada regeneracionista quan es va assabentar del projecte pressupostari i fiscal del ministre d'Hisenda. Va posar el crit al cel. Es va indignar, no només com a alcalde sinó, sobretot, com ciutadà ja que les imposicions de Madrid i la voluntat centralitzadora li van semblar un atac frontal als barcelonins. L'afable alcalde, sense experiència ni perfil polític definit, però enormement decebut, va fer una crida als ciutadans perquè deixessin de pagar la contribució fiscal al Govern central. La crida va tenir un èxit i una difusió inesperats. Es van apuntar centenars de comerciants i petits industrials que es van comprometre a deixar de pagar els exorbitants impostos generant un moviment ciutadà que es va conèixer com el "tancament de caixes". La intransigència de l'Executiu de Madrid va empènyer els indignats cap a una radicalització de posicions que culminaria en una vaga fiscal.


Dimissió del batlle Robert


Aquest fet va convertir al doctor Robert, de manera inesperada, en la figura política més popular de Catalunya. En ple conflicte ─un daltabaix polític i social considerable, amb comerços, botigues i petites indústries barcelonines decidides a suspendre el peatge contributiu a Madrid─, el doctor Robert, en lloc d'acovardir-se, va seguir donant suport incondicional als gremis de la revolta. El conflicte del doctor Robert amb Madrid va arribar a un punt insostenible i, el 22 d'octubre, va presentar la dimissió per raons de dignitat civil i de coherència. El caràcter excepcional d'aquest gest va provocar una onada d'adhesions i homenatges per tota la ciutat. Un suport ciutadà mai vist.


La seva posterior trajectòria política va ser la militància en el catalanisme, però va ser un catalanista sobrevingut en resposta a les injustícies d'un Govern contaminat pel caciquisme i pels interessos polítics espuris.


El doctor Robert va morir el 10 d'abril de 1902 a Barcelona durant un sopar d'homenatge que li van dedicar els metges municipals. Tenia 59 anys d'edat i va patir un atac cardíac, en plena època de fecunditat intel·lectual i professional.


Homenatge a un ciutadà actiu


El seu pas per l'alcaldia va representar el principi de la liquidació del caciquisme electoral i l'entrada d'un ideal de moralitat a l'Ajuntament. Mai ningú, en una experiència tan fugaç com a alcalde, havia transformat tant en el rumb polític i social d'una ciutat i influït tan poderosament en la transformació democràtica d'un país com l’Espanya vuitcentista.


La seva vida és una clara mostra de compromís cívic i integritat personal, valors que li van atorgar una excepcional credibilitat. Va ser un magnífic exemple d'altruisme i alts valors cívics del què molts dels polítics actuals haurien d'aprendre.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH