Delibes xerra pels descosits

Miguel Delibes és un escriptor que us recomano pel seu bon fer, la seva serietat i la seva sensibilitat. En alguna ocasió he llegit a companys que us van precedir aquí, fragments d'un dels seus llibres: 'Mi vida al aire libre', unes memòries esportives. Per avui he pensat en el seu llibre d'articles 'Pegar la hebra'; que vol dir entaular conversa i xerrada, com intentem cada vegada. Aquest llibret el va publicar el 1990, fa gairebé tres decennis, quan tenia 70 anys d'edat. Llegim un article on diu el que pensa sobre un assumpte en el que costa desfer-se de fortes pressions socials. Es tracta d''Avortament i progressisme'.

Lluny de tota organització, Delibes afirmava que hi ha una cosa clara: "l'òvul fecundat és una cosa viva, un projecte de ser amb un codi genètic propi que, amb tota probabilitat, arribarà a ser-ho del tot si els que ja disposem de raó no trunquem artificialment el procés de creixement". Per a ell, el dret a tenir un cos prima sobre el de disposar d'ell ('nosaltres parim, nosaltres decidim') i hauria d'encapçalar el més elemental codi dels drets humans. Antany, argumentava, el progressisme es sostenia en aquest credo: 'suport al feble, pacifisme i no violència'. Anys després, es va afegir un altre punt: defensa de la natura. "Per al progressista, el feble era l'obrer davant del patró, el nen davant l'adult, el negre davant del blanc. Calia prendre partit per ells, pels febles". Però quan va sorgir la polèmica sobre si el fetus era o no persona, diu Delibes, el progressisme vacil·lar: "No es va pensar que la vida del fetus estava més desprotegida que la de l'obrer o la del negre, potser perquè l'embrió no tenia veu i políticament resultava irrellevant". Va començar a cedir-se en uns principis que semblaven immutables: la protecció del feble, la no violència: "Contra l'embrió, una vida desemparada i inerme, podia atemptar-impunement". "I davant d'un fenomen semblant, alguns progressistes convictes es van preguntar: És això honest? Està d'acord amb la meva manera de pensar?".

Defensar la vida més petita i necessitada, contra l'agressió social, aquest és l'assumpte, just en l'era dels anticonceptius. Però hi ha diferents hipòtesis a considerar.

El col·loqui, amics, està servit. S'aixequen rabents diversos braços. "A veure, primer Eva; després tu Samuel i després tu Teresa...".