diumenge, 26 de maig de 2019

Il·lustració i virtut

Miquel Escudero

Concepciu00f3n sorral imatge


'La meva vida a qui importa?', Es va preguntar en 1860 Concepción Arenal, quan tenia quaranta anys d'edat. Us importa a vosaltres saber qui era aquesta dona? Una visitadora de presons gallega, periodista i llicenciada en Dret; una persona exemplar i eminent, de forta personalitat i que va saber el que és el dolor. La professora Anna Caballé li ha dedicat una sensata i apassionada biografia: Concepción Arenal (Taurus). Amb 9 anys va quedar òrfena de pare, a ell li dedicaria quinze anys després versos com els següents: "M'escoltes, pare meu, tu que habites serè el clar Cel? Sí escoltaràs. Ho espero". Va pretendre sempre ser filla digna d'un pare virtuós. Va quedar vídua amb 37 anys i amb tres fills; no es va tornar a casar.


Anna Caballé destaca que la seva fecunditat intel·lectual alternava amb moments de veritable desànim: "Oh! Per què obrar si sóc una veu que ningú escolta?"; aquest cel que invocaria sovint, el 1882: "aquest misteri profund, aquesta aspiració del món cap a un altre món millor". Per ella, però, la veritable dignitat (motor de la seva vida) era el respecte de si mateixa. I lluitava contra el fatalisme i l'apatia amb què s'accepta el que no és de rebut. La seva biògrafa destaca en la jove Arenal un evident complex de superioritat, "que més endavant sotmetria amb totes les seves forces", i que "mereix una lectura de gènere: per ventura no es pot veure com la resposta d'una dona jove que se sap brillant i intel·ligent i que protesta contra la inferioritat que la societat té reservada a les dones en 1840 ostentant la seva vàlua i el seu menyspreu al món que la margina precisament per ser dona?".


Amb continus problemes de salut, Concepción Arenal es va mostrar activa defensora dels oprimits i els febles, ja fossin ferits de guerra, malalts o criminals (dels que insistia que són persones i no coses). Va treballar amb indomable tenacitat en el foment d'un canvi de sensibilitat de les autoritats i del poble en general, en favor del bé públic. En 'Cartas a los delincuentes', un dels seus 23 llibres publicats en la seva obra completa, els demanava que miressin cara a cara el mal que haguessin ocasionat i que adquirissin l'hàbit de la reflexió. Però denunciava que sortien de la presó pitjor que entraven. A més de mesures concretes de millora, postulava 'il·lustració i virtut' com les millors armes contra qualsevol tirania.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH