diumenge, 26 de maig de 2019

Balzac i la darrera llàgrima de jove

Miquel Escudero

Tenia Honoré Balzac trenta anys quan en 1829 va deixar de signar els seus escrits amb pseudònim. Va començar la qual cridaria 'La Comédie Humaine', al voltant de 90 novel·les, més de 2.000 personatges (amb els seus noms i cognoms, una competència al Registre civil). Va aconseguir fer aquesta impressionant crònica mitjançant jornades de treball de més de quinze hores diàries. Va morir amb 51 anys. Escrita el 1834, 'Le père Goriot' inclou per primera vegada personatges de novel·les anteriors, com el jove Rastignac. Aquest, a enterrar Goriot, sentirà una immensa tristesa i abocarà la seva última llàgrima com a jove, "aquesta llàgrima arrencada per les santes emocions d'un cor pur". Us imagineu deixant de ser joves, estimats amics?


El 'pare' Goriot no era un sacerdot, era vidu i tenia dues filles casades; en l'obra no tenia encara els setanta anys. La seva és una història de generositat incompresa i equivocada. Ens el presenten com "un veritable desgraciat del qual tothom es burla", i que va donar a cadascuna de les dues filles cinc-cents o sis-cents mil francs, guardant-només per a ell unes vuit o deu mil lliures de renda. Al cap de dos anys, els seus gendres li van apartar de la seva companyia com a l'últim dels miserables. Aquest home acabarà desenganyat i amargat. Va creure comprendre a Déu quan va ser pare, va creure a les seves filles millors que ell, els va permetre sempre satisfer les seves fantasies de jovenetes. Però dirà "cal morir per saber el que són els fills", sent que no té més remei que morir-se. Sucumbirà a una apoplexia, la manera de morir-se de qui diu haver-se adonat que estava de més a la Terra. Algú que reconeix haver "viscut per ser humiliat, insultat". Aquí se'ns dirà que "tot s'ensorra si els fills no estimen als seus pares", i que el fet que aquests siguin trepitjats farà que la pàtria mori.


Balzac reprodueix la lògica de gents roïns o amb cap buit, "una de les detestables costums d'aquests esperits lil·liputencs és suposar seves mesquineses en els altres". Hi haurà, però, qui "com el Quixot", prefereixi prendre la defensa del feble contra el fort. La voluntat de fer-se ric, no és decidir-se a mentir, doblegar, arrossegar-se, adular, dissimular ?: "No és consentir en fer-se el criat dels que han mentit, s'han doblegat i arrossegat? Abans de ser el seu còmplice, hi ha que servir-los. Doncs bé, no!".


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH