diumenge, 25 de agost de 2019

Odi inculcat i explosionat

Miquel Escudero

Respirant derivades parcials a la pissarra, em fixo en el Pau. No atén ni pren notes, mira el seu mòbil contínuament i amb cara compungida. En acabar la classe li demano que vingui un moment. Sembla esperar que el renyi. No. "Què et passava, Pau?". Em diu que estava veient horroritzat i en directe el vídeo de la matança a dues mesquites de Nova Zelanda. Li pregunto si té per aquí familiars i amics. No, però tot i així està esglaiat per un enregistrament que sap real i que mostra el poder del mal en acció. Per què els assassins es creuen amb el dret de destruir vides?


Aquests dies he llegit el psicòleg Vicente Garrido, en el seu llibre Asesinos múltiples (Ariel) destaca la paradoxa del mal: "si el mal és tan habitual en la nostra vida, per què hi ha tan poques persones que es considerin malvades?". Avui se sol definir l'assassinat múltiple com un acte homicida que causa quatre o més morts en un mateix incident. Hi ha una zona de solapament, molt desconeguda encara, entre cinc tipus d'assassins: 1) Els que maten per frustració, ira i venjança; 2) els que han desenvolupat una greu malaltia mental; 3) familicidas; 4) els que segueixen fins delictius i 5) terroristes.


El miserable criminal que ens ocupa estaria, d'entrada, entre els tipus 1, 2 i 5. Va perdre el tabú moral que impedeix matar i és capaç de justificar la seva matança. Ha deshumanitzat a les seves víctimes i s'autoritza a ser violent amb elles. Com germina la llavor de l'odi, com es fan i declaren enemics acèrrims, a mort?


Es pot parlar de psicopatia (absència d'empatia i de compassió), de descomposició narcisista (tant ofensiva, com defensiva), d'acumulació de greuges, de personalitats inestables que troben refugi en un fanatisme desesperat, d'incapacitat d'imaginar i de dubtar, de les tècniques de captació i reclutament de les sectes, del rentat de cervell o de l'adoctrinament (expressió aquesta que fa enfadar molt per raons polítiques als que tenen tot l'interès a inculcar determinades idees o creences bel·ligerants i falses, que generen rebuig, avorriment i hostilitat automàtica cap a altres).


L'agressor que se sent ofès, marginat o perseguit busca donar 'el que es mereix' a uns bocs expiatoris que li han arruïnat la seva vida. Només cal que tingui armes a mà...


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH