Godoy apel·la a nosaltres

Miquel Escudero

De mare portuguesa i nascut a Extremadura, Manuel Godoy va començar a publicar les seves memòries en 1836. Les va acabar de lliurar sis anys més tard, quan complia 75 anys d'edat. Aquestes memòries van ser publicades primer en francès i després en anglès i alemany.


Qui era Godoy? No sé si algú ho sap, no ho preguntaré. Durant uns quinze anys va ser el polític més important d'Espanya, va arribar a primer ministre de Carles IV i va ser nomenat generalíssim i gran d'Espanya. Va caure en desgràcia mes i mig abans del 2 de maig de 1808, amb el motí d'Aranjuez, ordit pel bàndol de qui seria Ferran VII, el fill del rei amb només 23 anys tenia ja una llarga executòria com a instigador i traïdor.


Godoy va abandonar Espanya amb 40 anys d'edat, i es va passar més de mitja vida al desterrament, els seus béns van ser confiscats i va morir en la misèria. Explica que s'havia compromès amb Carles IV, mort el 1819, a guardar silenci sobre Ferran VII, fins que aquest morís. Així, dirà al 1836 que li han imputat tot el mal que van fer els seus enemics: "Temps és ja que jo parli", "res més dur per qui governa com saber que obra bé, veure's calumniat i no poder defensar-se ni explicar-se". "A ningú vaig fer mal: ni als meus propis enemics. Les fortaleses i castells no tancaven cap víctima; no hi havia presos d'Estat. Fins a la mateixa Inquisició tenia buides les seves presons: la pau regnava a tot arreu". Però en les seves llarguíssimes i reiteratives memòries afirma que ell parla "amb fets, a cartes descobertes" i que apel·la a nosaltres, els seus lectors.


Va morir en l'oblit, com un ningú. D'aquest home, intensament calumniat alhora per interessos reaccionaris i interessos napoleònics, us diré només que el 1805 va manar abolir les curses de braus i els espectacles sagnants dels toros, "ús ferotge, passió desencertada, que sense tornar virtut alguna entre els homes, els feia ser atroços i insensibles". Posteriorment, "arribats meus enemics a la plenitud del poder, van restablir aquests espectacles sagnants, i varen fer-los la pastura quotidiana de la multitud. Varen concedi'ls-hi com a canvi de les llibertats i de tots els drets que el poble heroic de l'Espanya havia guanyat amb la seva sang. No es va donar pà a ningú; però es van donar bous ... Les desgraciades plebs es van creure ben pagades! ". Ara tocaria llegir els historiadors.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH