dimecres, 24 de abril de 2019

Godoy apel·la a nosaltres

Miquel Escudero

De mare portuguesa i nascut a Extremadura, Manuel Godoy va començar a publicar les seves memòries en 1836. Les va acabar de lliurar sis anys més tard, quan complia 75 anys d'edat. Aquestes memòries van ser publicades primer en francès i després en anglès i alemany.


Qui era Godoy? No sé si algú ho sap, no ho preguntaré. Durant uns quinze anys va ser el polític més important d'Espanya, va arribar a primer ministre de Carles IV i va ser nomenat generalíssim i gran d'Espanya. Va caure en desgràcia mes i mig abans del 2 de maig de 1808, amb el motí d'Aranjuez, ordit pel bàndol de qui seria Ferran VII, el fill del rei amb només 23 anys tenia ja una llarga executòria com a instigador i traïdor.


Godoy va abandonar Espanya amb 40 anys d'edat, i es va passar més de mitja vida al desterrament, els seus béns van ser confiscats i va morir en la misèria. Explica que s'havia compromès amb Carles IV, mort el 1819, a guardar silenci sobre Ferran VII, fins que aquest morís. Així, dirà al 1836 que li han imputat tot el mal que van fer els seus enemics: "Temps és ja que jo parli", "res més dur per qui governa com saber que obra bé, veure's calumniat i no poder defensar-se ni explicar-se". "A ningú vaig fer mal: ni als meus propis enemics. Les fortaleses i castells no tancaven cap víctima; no hi havia presos d'Estat. Fins a la mateixa Inquisició tenia buides les seves presons: la pau regnava a tot arreu". Però en les seves llarguíssimes i reiteratives memòries afirma que ell parla "amb fets, a cartes descobertes" i que apel·la a nosaltres, els seus lectors.


Va morir en l'oblit, com un ningú. D'aquest home, intensament calumniat alhora per interessos reaccionaris i interessos napoleònics, us diré només que el 1805 va manar abolir les curses de braus i els espectacles sagnants dels toros, "ús ferotge, passió desencertada, que sense tornar virtut alguna entre els homes, els feia ser atroços i insensibles". Posteriorment, "arribats meus enemics a la plenitud del poder, van restablir aquests espectacles sagnants, i varen fer-los la pastura quotidiana de la multitud. Varen concedi'ls-hi com a canvi de les llibertats i de tots els drets que el poble heroic de l'Espanya havia guanyat amb la seva sang. No es va donar pà a ningú; però es van donar bous ... Les desgraciades plebs es van creure ben pagades! ". Ara tocaria llegir els historiadors.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH