Hi ha un llibre tècnic recent que m'ha entusiasmat, es tracta de 'Las desventuras del dinero público' (Ed. Marcial Pons). La seva autora és Mercedes Fuertes, catedràtica de Dret Administratiu a la Universitat de Lleó. Atén aquí a tres projectes de grans infraestructures que han suposat un notable increment del deute públic espanyol: el magatzem Castor (hidrocarburs al subsòl), unes autopistes radials i una concessió ferroviària. Els seus fracassos han ocasionat contundents cops financers, un gran trencat per als comptes públics. La meva admiració per aquestes pàgines es basa en el rigor i la claredat amb què es desenvolupen aquestes històries jurídiques. Escrites esplèndidament i amb la precisió d'una sàvia cirurgiana, Mercedes Fuertes prescindeix de les notes a peu de pàgina i de qualsevol inclinació a la pedanteria. D'aquesta manera i gràcies a les seves llances d'esgrima, lectors llecs en la matèria -com és el meu cas- poden encaminar-se per entre aquests intricats assumptes, on s'assisteix a sobresalts de centenars de milions d'euros a pagar.

Quan les empreses concessionàries veuen defraudada de forma estrepitosa, la seva confiança en aconseguir grans beneficis, qui paga els desperfectes? No sempre regeix el principi lògic de 'risc i ventura' del contractista. Davant la perplexitat dels ciutadans, seriosos pagaments solen caure a l'esquena, i no només sobre els consumidors. Quins aspectes jurídics van fallar? Quins danys produïts van ser responsabilitat del concessionari, per la seva imprudència? Es van fer de manera honrat i rigorosa les anàlisis de mercat i les previsions de cost-benefici? Inquieta, assenyala l'autora, que apareguin els mateixos protagonistes en tot un reguitzell d'actuacions repetides.

Sovint els costos de les obres es multipliquen i els pressupostos queden sobrepassats. Aquí s'especifica que al gener de 2007, un pressupost de 500 milions d'euros va arribar al desembre a 1.200. La professora Fuertes al·ludeix als peatges a l'ombra. Expropiacions, indemnitzacions, cànons de manteniment, valor de les instal·lacions, recuperació de costos. S'imposa aplicar un principi de sostenibilitat financera: "Tota actuació que comporti un increment en els costos haurà atreure una altra de reducció equivalent". A la fi, la política és "el bastidor en què cal encaixar" tots aquests comptes i les seves possibles corrupcions.