dilluns, 21 de octubre de 2019

Diccionari de mentides i falsedats sobre salut a internet

Genís Carrasco
Metge i escriptor

Al voltant del 60% dels internautes cerquen continguts sobre salut a la web i les xarxes socials. Malauradament, la majoria de vegades acaben decebuts per la informació trobada tal com evidencia el fet de que puntuïn només amb 3,8 punts sobre 10 la qualitat i credibilitat dels resultats. Aquesta desconfiança respecte els continguts d’internet és prou escaient. Les anomenades fake news o notícies falses són presents en tots els àmbits que ofereix laxarxa, però és en el temes de salut on poden resultar més perilloses. Les barbaritats, bestieses i fraus sobre salut abasten un espectre amplíssim de bajanades que va des de fake news que asseguren que les patates fregides d'una famosa cadena de menjar ràpid són la solució definitiva per a l'alopècia fins altres que afirmen que les vacunes produeixen autisme.


Internet 2


Davant d'aquesta ignominiosa situació, entitats amb vocació de servei al ciutadà com el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) han engegat una oportuna campanya contra les fake news sobre salut que proliferen a la web i les xarxes socials. La iniciativa, batejada com #SalutSenseTrampes (o #SaludSinBulos, en la versió en castellà), ha comptat amb la col·laboració de catorze metges, comunicadors i esportistes prou coneguts. El missatge és clar: "davant la gran quantitat d'informació sobre salut que hi ha a internet, és indispensable tenir precaució i aplicar el sentit comú i l'esperit crític a l'hora de seleccionar continguts".


Es una precaució necessària perquè les mentides i falsedats a internet han esdevingut una epidèmia a nivell global. El concepte de fake internet o "internet de les mentides" no sols té a veure amb les anomenades fake news sinó també amb la brutal proliferació de bots, webs que roben informació personal, visualitzacions de vídeo simulades, plataformes dedicades a generar trànsit, followers inventats i altres mecanismes fraudulents dedicats a simular popularitat o a obtenir beneficis econòmics espuris. El resultat de totes aquestes identitats i actuacions enganyívoles fan que només el 16% de les persones que interaccionen a les xarxes socials siguin completament honestes. De demostrar-ho científicament s’han encarregat investigadors de la Universitat d'Indiana (EUA) que han publicat aquests resultats a la revista Computers in Human Behavior.


La paradoxa de la Societat de la Informació que esdevé Societat de la Desinformació Digital


Aquesta és precisament una de les paradoxes de la nostra Societat de les Tecnologies de la Informació i el Coneixement: per ella circula una quantitat immensa de desinformació i d’insensatesa. De tal manera que la desinformació digital és una de les amenaces per al nostre futur junt a la crisi de l’aigua, els fracassos financers i el canvi climàtic. És ben obvi que la nostra societat postmoderna està perdent tot tipus de valors cívics i que cada cop li és més difícil diferenciar la veritat de la mentida.


Petit diccionari de mentides i falsedats a internet


Les estratagemes, trucs, astúcies, enganys, fal•làcies i trampes que oculta internet són tantes que convé conèixer el lèxic amb el que la pròpia xarxa les qualifica. A continuació citaré algunes de les trampes i astúcies més usuals:


Astroturfing: Promoure o generar comentaris en xarxes socials favorables a una marca comercial. El truc és que els fa la pròpia marca per publicitar-se i, malauradament, sol funcionar.


Bot: Paraula que prové del terme "robot" i que designa a falsos usuaris de fòrums i, sobretot, xats i webs en línia, que simulen ser usuaris humans, però que en realitat són aplicacions informàtiques establertes en el servidor i programades perquè interactuïn automàticament.


Freebies Marqueting: Oferiment calculat de productes gratuïts, a manera d’esquer, per aconseguir seguidors a les pàgines web o perfils socials d'una marca per tal d'augmentar la seva cartera social de clients potencials.


Hater: Terme amb el qual es coneix a un troll en l'entorn de YouTube


Hoax: Notícia falsa que es propaga ràpidament per les xarxes socials en cadena. És el típic missatge que t'explica alguna història trista sobre algú i et demana que ho enviïs almenys a 10 persones si no vols que això et passi a tu.


Lamer: Persona que fa veure als altres que és un gran entès en alguna cosa però que en realitat no té ni idea de res, ni tampoc té intenció d'aprendre.


Phising: Terme que s'engloba dins de l'entorn del “cibercrim” i que designa la pràctica per la qual s'enganya a l'usuari per tal d'obtenir dades seves i claus d'accés amb què poder suplantar la seva personalitat.


Splog: Abreviatura de blog i spam. Blog amb contingut fals o copiat i creat amb l'única finalitat de promocionar llocs web afiliats per millorar la posició dels mateixos davant els cercadors, buscant amb això obtenir beneficis de la publicitat que es paga per quantitat de visitants.


Stalker: De l'anglès, literalment "assetjador". A les xarxes socials es diu a aquells usuaris que rastregen, estudien, persegueixen i recapten dades d'altres per assetjar i molestar.


Troll: (Hater a YouTube) És aquella persona que intervé en fòrums, xats o comentaris d'internet amb missatges polèmics, difamatoris, irrellevants o fins i tot menyspreadors, amb l'única intenció de provocar un entorn violent davant d'altres usuaris o bé interrompre el tema de discussió.


Tweetbombing: Concepte associat a Twitter que defineix l'acció d'un grup d'usuaris (coordinats o no) contra un altre usuari dirigint-se a aquest d'una manera tan excessivament freqüent que resulta molest per a la víctima.


Zombi: Ordinador infectat per un programa maliciós i que està sent utilitzat remotament per algú que ho fa anar com vol a través d'una botnet (xarxa d’ordinadors zombis) per enviar atacs hostils a servidors informàtics, robar dades, contrasenyes i tot el que se li passi pel seu malèvola mentalitat.


Fraus i mentides sobre salut a internet


Aquestes trampes i enganys només són una petitíssima mostra dels perills que oculta internet. En el cas dels temes de salut, aquestes estratagemes s’apliquen sobre tot a tres tòpics: pseudoteràpies, alimentació i càncer. Aquest tres àmbits concentren més del 30% dels falsos rumors sobre salut a internet.


De vegades, aquest tipus de "falses notícies" circulen per internet i pels grups de WhatsApp o Twitter a una velocitat clarament superior a la de la llum i molt poca gent s'atura per contrastar-les abans de compartir-les, probablement amb l'afany d'ajudar els altres... però en realitat compartir una notícia falsa de salut no beneficia el receptor sinó tot el contrari.


En altres ocasions, aquestes dades falsejades comencen amb cadenes de correu electrònic, WhatsApp o Twitter, destinades a estafar, danyar la reputació o crear alarma sense fonament per obtenir fama o beneficis econòmics.


En qualsevol cas, davant d'un possible rumor, cal no precipitar-s’hi. Primer devem comprovar la credibilitat de la font i assegurar-se que ha estat difosa per un organisme oficial, una web acreditada per una associació mèdica o científica solvent o un mitjà de comunicació prestigiós. En general, són els canals oficials sanitaris els que poden i han d'orientar sobre la veracitat de les dades publicades. Arribat el cas, el ciutadà no ha de prendre cap decisió fins contrastar la informació amb un professional sanitari.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH