dilluns, 16 de setembre de 2019

Podem treure profit de la vellesa?

Miquel Escudero

Anne-Thérese de Marguenat de Courcelles va ser una dona interessant que va viure entre el segle XVII i el XVIII; en concret, entre 1647 i 1733. A causa del seu matrimoni, aquesta parisenca va ser marquesa de Lambert. Ja vídua, amb 39 anys d'edat i amb dos fills (a part d'un altre que va morir de nen), va establir i va dirigir un Saló literari molt influent durant prop d'un quart de segle.


De manera pòstuma es van publicar uns breus tractats dirigits, en particular, als seus fills. Em refereixo a Tractat sobre l'amistat i Tractat sobre la vellesa, que van ser traduïts a l'espanyol, l'alemany i l'anglès durant el mateix segle XVIII. Sota el títol únic de 'Tractat sobre l'amistat' aquests dos escrits han estat reunits per l'editorial Elba.


Aquesta dama exposava alguna cosa sobre l'envelliment que no es pot obviar. Partint de que tots tenim deures per als que ens envolten, subratllava que aquests augmenten en envellir. Reconeixia, doncs, una ineludible responsabilitat dels 'sènior', amb independència que s'accepti o no. Madame de Lambert ens animava a treure profit de la nostra vellesa i emprar-la "per a la nostra perfecció i per a la nostra felicitat". Crec que tots coincidirem que: "vam arribar a cada edat de la vida sense saber com comportar-nos ni com gaudir d'ella: quan aquesta edat ha passat, llavors ens adonem de l'ús que podríem haver fet d'ella".


Pel que fa al valor de l'amistat, escolliré dues reflexions: una, que "els favors han de ser conseqüència de l'amistat, i no l'amistat conseqüència dels favors" i una altra, que si donem l'esquena a les obligacions que comporta l'amistat, "perdem tots els seus avantatges". Es tracta dels fruits del que desinteressat.


En qualsevol cas, a mesura que acumulem anys més gran importància podem atorgar a l'amistat, com a contrapès de les passions obstinades. Crec que també avui tenim un seriós problema en no establir amistats de valor.


La cortesana Madame de Lambert sabia dels succedanis que s'entesten a trobar defectes al voltant i així se senten superiors. Sí, tots tenim defectes però hi ha falsos amics que busquen dominar-nos i assolir la nostra dependència. Són tòxics.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH