Garbuix d'odis i deliris

Miquel Escudero

George Orwell observava que poca gent riu mai estant sola. Potser això segueixi passant i potser succeeixi per falta de felicitat, per una manera desgraciada d'estar a la vida que et evita exhibir tot sol candor i senzillesa o, si es vol, simplicitat. Orwell tenia interès a indagar en les relacions que el llenguatge, la política i la veritat guarden entre si.


'El poder y la palabra' (Debate) és un llibre que s'ha publicat fa poc i que recull deu assajos seus sobre una qüestió que ens afecta sens dubte i que no hauria de deixar-nos indiferents. Avui tenim aquí una incessant bretxa social i intel·lectual que no pot deixar-se estar al seu aire.


El 1946, poc més de tres anys abans de morir, l'autor de la novel·la de política ficció '1984' recalcava que quan l'ambient general 'empitjora', el llenguatge l'acusa. La política acaba consistint, deia, a "un garbuix de mentides, evasives, estupideses, deliris, odis i esquizofrènia". Gairebé res, com per no parar una estona i dedicar-se a observar el pati en el nostre lloc web. Ens aniria bé prendre distància i arribar fins i tot a localitzar el sense sentit que s'imposa?


Els germans Machado van escriure una obra de teatre, estrenada el 1930: 'La prima Fernanda', en ella es diu el següent: "es menteix més que s'enganya; quatre cinquens, almenys, de tota mentida poden excusar-se per superflus". És així, distingim el superflu i la falsedat?


Orwell, el gran enemic d'una llengua clara és la falta de sinceritat. I es preguntava si la literatura pot sobreviure en una atmosfera viciada pel prejudici tòxic. Així, el 1947 assenyalava que la literatura alemanya pràcticament va desaparèixer durant el règim nazi. "Sempre que s'imposa una ortodòxia -o fins i tot dues, com passa sovint- la bona literatura deixa d'existir".


L'assumpte resideix en la programació totalitària que treballa amb eficàcia per controlar els pensaments i les emocions dels ciutadans convertits en súbdits sotmesos per l'engany o per l'asfíxia que dóna el sentir-se impotent per protestar. Una bateria de dards desqualificadors paralitza el pensament i activa un frenesí que no sembla possible frenar. També això és un engany.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH