El compromís entre veure i saber

El destí humà és sortir dels laberints particulars en què es trobi. El 1948 hi va haver qui, amb 83 anys d'edat, va recomanar: "seguir la tènue llum de la raó, que ens retornarà al compromís entre veure i saber".

Res de nou sota el sol, la veritat és que "els descobriments o reflexions que cal fer sobre qualsevol tema d'interès no acaben mai. Tot tema seriós és inesgotable".

Em refereixo a l'expert en art italià Bernard Berenson. Nascut a Lituània amb el nom de Bernhard Valvrojenski, la seva família es va instal·lar als Estats Units quan ell era petit, fugint de les lleis russes antisemites. De jove, després de ser alumne de psicologia de William James, va tornar a Europa i es va dedicar a la història de l'art. Va tenir astúcia per promoure, com ha assenyalat Calvo Serraller, "una mercaderia de baix cost i excel·lents rendiments, el que el va convertir ràpidament en multimilionari", però que va fer compatible amb l'entusiasme artístic. Així, propugnava mirar una i altra vegada un quadre magistral fins trobar-se vivint dins d'ell per un instant.

A 'Veure i saber' (Elba), Berenson es mostrava inquiet per la contradicció entre aquestes dues accions acumulades. Puc saber alguna cosa que els meus ulls no em diuen, per exemple que el que treu el cap es tracta de cases que no aconsegueixo reconèixer a causa de la llunyania: "Des de la meva més primerenca infància vaig aprendre que això eren arbres, i els adjudico troncs, branques gruixudes i primes i un fullatge compost de fulles característiques de cada espècie: alzina, castanyer, pi, olivera, encara que els meus ulls no vegin més que diferents tonalitats de verd". Aleshores, assenyala, vam aprendre de forma inconscient a emmagatzemar en la ment formes genèriques amb què revestir els objectes animats i inanimats.

Berenson situava la història d'un art en l'anàlisi de les convencions que aquest ha anat experimentant. Entenia que la comunicació només és possible si s'accepten convencions, a partir d'elles es pot procedir a una interpretació amb una clau, símbol o convenció adequada.

Aquest expert distingia els quadres falsos i fraudulents i va arribar a exclamar que el terme art abstracte és un oxímoron com ho són humitat seca, calor glacial o duresa tova; poden resultar concebibles per a la ment, però no per als sentits.