L'empremta d'Amos Oz

No hi ha dubte que la densitat de la nostra perspectiva vital s'enriqueix en entrar en contacte amb els millors, amb les seves obres de diferent gènere a què podem aproximar-nos i accedir fins i tot molt després que morissin. L'escriptor israelià Amos Oz no va arribar a complir els 80 anys d'edat i va morir no fa encara sis mesos. De pare lituà i mare ucraïnesa, el seu nom era Amos Klausner. Tindria uns quinze anys quan en entrar en un kibutz va decidir passar a dir-se Amos Oz ( 'valor', 'força', en hebreu).

Acaba de sortir un llibre seu pòstum, fruit de llargues hores de converses gravades l'any passat amb l'editora Shira Hadad: ¿De qué está hecha una manzana? (Siruela). Fem una ullada a algunes de les coses que van voler traslladar-nos, no una anàlisi detallada i jerarquitzat. Per exemple, destacava el seu afany perquè no s'esborrés el rastre de la seva existència i del que ell havia observat i valorat. Els seus relats, afirmava, estaven fets d'"una suma de trobades, experiències i escoltes atentes". Deia saber dels seus personatges literaris molt més del que ell deixava escrit... Ha reconegut que temptejar i fer concessions és 'sinònim de vida', el contrari de mort i fanatisme (al qual va dedicar magnífics assajos). Comparava les diferències d'hàbits i usos generacionals i es mostrava crític sobre la seva intensa experiència en kibutz.

Quin atribut li semblava més atractiu, tant en l'home com en la dona? No vacil·lava: la generositat. Amos Oz era capaç de sentir remordiments i penedir-se d'haver dit certes coses, per exemple que "la dreta pensa amb els budells, mentre l'esquerra pensa amb el cap"; el que catalogava d'idea simplista i incorrecta, atès que uns i altres pensen amb el cap i amb els budells a la vegada.

Oz confessava el seu gust per ensenyar, creia que educar és un acte de seducció, que "un professor de música ha de atreure oients i un professor de literatura ha d'atreure lectors". I distingia entre 'influir' i 'deixar petjada'. Quant a la seva evolució personal, deia que ara disculpava moltes coses més que de jove però mai els actes de crueltat. Deplorava la sistemàtica infantilització de la humanitat, però volia confiar en la possible irrupció de coses bones i inesperades. Són pensaments que mereixen ser absorbits.