Africanitat d'Espanya

Aquest mes es compleix mig segle de la 'retrocessió' d'Ifni al Marroc. Pablo Dalmases, un dels grans experts de la història i literatura del Sàhara espanyol, acaba de publicar Viajes a Ifni 'Tras las huellas de Santa Cruz de Mar Pequeña' (Sial Pigmalión), llibre que farà les delícies de qui vulgui saber sobre aquests assumptes tan ignorats. Hi ha gent obsessionada en escarnir tot l'espanyol com a inferior i 'africà' (els ideòlegs d'ETA van escriure coses com aquesta: "Espanya és africana, mentre que per naturalesa Euzkadi és europea. De territori, de sang, de mentalitat, de geni emprenedor i de tot el que es vulgui confrontar"). No obstant això, canvien de disc segons els convingui i es mostren, de paraula, amics de l''indigenisme' enfront del 'colonialisme'. Això és viure en la impostura. La realitat té molts colors i matisos que els sectaris no volen saber per 'interès' o per mandra.

Els habitants del petit enclavament de l'Ifni són els baamaranis i la seva llengua particular és el chelja. Són berbers com els sahrauís (la llengua particular és el hassania). Per tradició, aquells eren sedentaris (ramaders i agricultors), mentre que aquests eren pastors nòmades; per això van tenir rivalitats i enfrontaments.

Franco, el general dictador que es va pretendre propietari d'Espanya i va negar la condició espanyola als seus adversaris, va viatjar a Ifni el 1950. Va ordenar la construcció d'embassaments i un port (que va ser acabat quinze anys després). Caldria imaginar-se Franco agafat de la mà amb l'Imam, cap espiritual d'aquelles tribus, emocionats els dos fins a les llàgrimes. El Règim del 18 de juliol que va tenir a ratlla els espanyols com a súbdits, des del nacionalcatolicisme, va tenir 'estranys' comportaments en els territoris africans: va fer els ulls grossos amb l'existència d'esclaus, que pertanyien als senyors sahrauís, va construir mesquites i va subvencionar peregrinacions a la Meca, es va respectar el culte catòlic però es va impedir la seva proselitisme.

Un any després de la independència del Marroc, el 1956, es van produir a Ifni atacs de bandes armades contra els espanyols. La 'guerra de l'Ifni' va durar tres mesos i va causar la mort d'uns dos-cents espanyols. Malgrat el seu títol, es va desenvolupar en la seva major part al Sàhara espanyol. En un viatge recent, Dalmases es va trobar amb alegria i sorpresa a joves d'Ifni entusiasmats per l'espanyol.