divendres, 20 de setembre de 2019

Al tenor de Zorrilla

Miquel Escudero

José Zorrilla, l'autor del Tenorio, tenia un idil·li amb Barcelona, deia aquest val·lisoletà que no usava barretina però que era mirat com català i rebut com a germà. A la Ciutat Comtal es van imprimir els seus Recuerdos del tiempo viejo, unes memòries toves que, mal que bé, li van permetre sobreviure econòmicament. És per quedar atònit llegir que "les meves obres, que són tan dolentes com afortunades, han enriquit a molts, i el meu Don Juan manté en el mes d'octubre tots els teatres d'Espanya i les Amèriques espanyoles; és just que el que manté a tants mori a l'hospital o al manicomi, per haver produït el seu Don Juan en temps en què encara no existia la llei de propietat literària?"


Impressiona que aquesta persona tan popular es mostrés tan lliure i lúcid sobre el seu propi valor literari, així com tan franc com per esmentar els seus "més recòndits pesars que m'han posat alguna vegada a la vora de la desesperació i a dos passos del suïcidi". "Els disgustos de família m'havien enverinat el cor, i la febre del cor m'havia exaltat i descompost el cervell. Jo era somnàmbul (des dels 19 anys): i el somnambulisme és la primera estació del camí de la bogeria. I qui dubte que el meu trastorn cerebral ha d'haver influït en el gir boig i desordenat de la meva poesia? I qui sap si un poeta no és més que un monomaníac que va per boig? I si jo sóc un poeta, com es diu? Qui sap! Per què no? El meu pare va morir creient que jo era un ximple... i jo crec que només els ximples són els que es tornen bojos". I prossegueix en un altre moment, al tenor de les paraules paternes diu ser "el major ximple que hi ha a Espanya, ja que he pogut ser-ho tot i no sóc res, he enriquit a molts quedant-me pobre".


Aquest home per a qui "les visites inútils, les relacions superficials i els convits sense afecte" li havien estat sempre inacceptables, afirma que mai va deixar penetrar a ningú en el seu cor. Per això va aplicar "l'art de parlar molt sense dir res, que és en el que consisteix generalment meva poesia lírica, encara que per ella es extravasa la malenconia i en ella desborda l'amargor de la meva ànima. Jo sóc un home molt alegre i un poeta molt trist, del que resulta que la meva poesia i jo semblem falsos". No us entren ganes de llegir-lo?


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH