dilluns, 14 de octubre de 2019

S'ha convertit l'ANC en la Gestapo del Independentisme?

Carmen P .Flores

Deia l'expresident de l'Uruguai José Múgica, que "el poder no canvia les persones. Només revela el que veritablement són". Amb aquesta afirmació es pot definir la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, que en el temps que porta al capdavant de la institució que més poder s'atorga a si mateixa sense passar per les urnes, ha estat capaç de fer declaracions que posen en perill les empreses catalanes, a més d'espantar el personal que té els seus dubtes sobre el viatge a la "idíl·lica" Ítaca, on els diferents "capitans" de la nau l'únic que han aconseguit és enfurismar els déus per intentar enganyar-los.


"Saviesa no és destruir ídols, sinó no crear-los mai", ha afirmat en més d'una ocasió el mestre Umberto Eco.


La presidenta de l'ANC Elisenda Paluzie


Paluzie, independentista radical, no es talla ni un pèl a menysprear els espanyols, amb aquesta "gràcia" sevillana que la caracteritza. Especialista en confeccionar llistes, encara que no precisament les que hi ha a la sanitat pública catalana, la més llarga d'Espanya, no li interessa, no és "eina" de país.


Fa temps que està immersa en confeccionar la llista negra de les empreses que no combreguen amb la roda del molí del pensament únic i no milita al partit de la veritat absoluta que vol que ningú li discuteixi.


La dirigent de l'ANC, a més de fer un llista d'empreses que no estan pel "procés", ara ha llançat un cercador d'empreses perquè els ciutadans puguin "contractar" les empreses que acceptin les decisions del Parlament i que estiguin en línia per tal que ells persegueixen. Vaja, els bons.


Davant d'aquesta intromissió, sense valorar les conseqüències de les seves accions, Foment i Pimec han posat el crit al cel pel que consideren una barbaritat.


Paluzie, que ja va assenyalar en el seu dia a les grans empreses que van traslladar les seves seus socials fora de Catalunya, ara segueix la croada amb la resta d'empreses que no estan pel procés.


El que no té en compte l'economista Paluzie, que va rebre una beca d'una entitat financera per fer un màster, és que amb les seves accions aconsegueix dues coses: primera, posa en perill els llocs de treballadors catalans i segona, incita al boicot de la resta d'Espanya a les empreses a les que col·loca el distintiu de bones per contribuir a la causa, però dolentes per la resta que no opina com ells. Intel·ligent la presidenta de l'ANC? Sectària, segur.


Tensionar la situació només comporta generar més friccions, desencontres i engrandir la bretxa que fa temps s'ha obert a la societat catalana i que ja ningú discuteix, a excepció dels polítics que l'han propiciat.


La penúltima de Paluzie, en finalitzar la roda de premsa que havia convocat, quan creia que el micròfon estava tancat, ha estat criticar les preguntes d'una periodista a la qual definia com desagradable. Va preguntar al seu acompanyant de quin mitjà era la morena aquesta espanyola, a la qual qualificava de pesada per les preguntes realitzades i que no eren del grat de la diva.


"Un fanàtic és algú que no pot canviar d'opinió i no vol canviar de tema", definia Winston Churchill.


En moltes ocasions, el silenci s'interpreta com atorgament d'alguna cosa o complaença. No sempre és així. Pot interpretar-se també com prudència, por o passotisme, però quan algú traspassa la línia, no cal callar, cal parlar i no deixar-se acovardir.


Determinats independentistes estan a l'altra banda d'aquesta línia i l'ANC s'ha passat cinc pobles. Algú hauria de dir prou, si no, a aquest pas, la pregunta que es fan molts és: L'ANC és la Gestapo de l'independentisme?

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH