dimarts, 16 de juliol de 2019

Albert Rivera es despulla per segona vegada

Carmen P .Flores

A la vida hi ha persones a les quals els agrada despullar física o mentalment. Res a dir sobre això. Cadascú és lliure de triar aquestes opcions, encara que a alguns els semblin escandaloses. La llibertat és com l'arc de Sant Martí, cadascú la interpreta com vol.


Albert rivera míting imatge1


Ja fa uns tretze anys que un jove de nom Alberto Carlos Rivera, transformat després en Albert Rivera, es ficava en política. Va presentar la seva candidatura com Ciutadans a les eleccions autonòmiques catalanes i va sortir elegit. La seva campanya va ser nova, desenfadada i fresca: apareixia nu en el cartell, amb les mans creuades per tapar el que alguns anomenen les vergonyes.


La cursa del jove Rivera -del qual alguns diuen que va estar dos anys militant en les joventuts del PP; ell ho desmenteix- va ser meteòrica. Desenfadat, bon orador, atrevit i sense objeccions, va aportar aire fresc a l'anomenada vella política.


Al nou partit Ciutadans, el seu mentor Rivera el definia com "liberal, socialdemòcrata i fins de centre esquerra". Amb aquestes definicions, molts dels seus votants procedien del PSC, Iniciativa o la fracció més liberal dels populars. Tot un èxit que el va portar a fer el salt a la capital política i econòmica d'Espanya, el que ell sempre havia ambicionat. Ja no va ser necessari fer un nu, Rivera era conegut i estimat per una bona part del món econòmic que va finançar la seva campanya, tot i que aquesta "menudesa" també la nega. "Un home orgullós poques vegades és agraït, perquè pensa que tot s'ho mereix". Són paraules de clergue Henry Ward Beecher.


Durant un temps, el líder taronja afirmava amb rotunditat: "Venim a mullar-nos. Hem vingut aquí per això" o "No volem que els pactes es facin per càrrecs, conselleries, regidories o per tripijoc" o "Si tenen imputats que ni es molestin a aixecar el telèfon".


Rivera, com algun anunci de detergent, era el més net de tots els polítics i venia a regenerar la política espanyola, Europa i fins i tot al món sencer. Un líder com cal, deien algunes ànimes càndides que veien en aquest jove sense pudor el salvador de la pàtria i el flagell de l'independentisme.


Però com l'alcohol que es puja al cap si s'abusa dels bons vins d'aquest país, el pavo se li va pujar al cap més d'hora que tard perquè, com deia Machado, "a Espanya, de cada deu caps, nou envesteixen i una pensa".


La jove promesa va anar augmentant en nombre de vots i en implantació territorial. L'ambició de donar el sorpasso al PP marcava l'ambició a curt termini del partit taronja. No va ser possible; no obstant això, els seus vots, en molts casos, han fet possibles governs autonòmics, municipals i supramunicipals amb el PP i Vox, però s'ha negat reiterades vegades a abstenir-se perquè surti elegit Pedro Sánchez com a president i pugui formar govern.


El seu sentit d'Estat, que sempre ha posat per davant, l'ha deixat al calaix de les vanitats, el mateix que els seus comentaris sobre el PP, del qual deia que tampoc és precisament el capdavanter en la lluita contra la corrupció.


Per segona vegada, Rivera s'ha despullat, en aquesta ocasió ideològicament o, potser, com alguns diuen, ha tornat als seus orígens; ja està en posició de tocar el poder, com agrada als polítics.


Amb tant vaivé ideològic escorat ara a la dreta, alguns dels seus fundadors, com Francesc de Carreras -per cert, va ser professor seu a la universitat- han decidit trencar el carnet i denunciar el partit que amb tanta il·lusió havia donat suport. Al llarg d'aquesta setmana han seguit més. El degoteig de baixes seguirà. Els que estan a l'entorn de Rivera i segueixen com a guàrdia pretoriana solen ser els que no tenen altra sortida política.


Amb el canvi d'estatus social, Rivera ha passat del nu del seu primer cartell a fer-se amb l'"alta societat" del món econòmic, social i de la faràndula. Li ha agafat el gust a la bona vida, al seu Audi blindat amb xofer i a viatjar.


Ara, el seu home de confiança és Marcos de Quinto, un executiu agressiu. És l'home de moda dins de Ciutadans. Mentrestant, Inés Arrimadas -que va fer un bon paper en la seva etapa de diputada autonòmica-, en el càrrec de portaveu, està ficant la pota fins al fons. Quan estigui cremada, la substituirà per una altra. Rivera no té pietat a l'hora de canviar o deixar tirats els seus "companys" de partit. El problema és que hi ha gent dins de la formació que no li balla l'aigua, ni està disposada a deixar-li el camí lliure.


Els problemes dins de Ciutadans només acaben de començar. A Rivera li espera un estiu calentet...

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH