Escoltant a Julián

No voldria deixar de parlar-vos de Julián Marías, tan estimat i admirat per mi. En la seva companyia vaig aprendre a estar més disposat a escoltar i aprendre que a pensar immediatament. No us faré una semblança seva, sinó que em concentraré en alguns aspectes als quals ell donava molta importància. A veure què us semblen.

Ell creia que es viu bé o malament segons es pensi. Amb massa facilitat l'home accepta el que es diu, i renuncia a la seva pròpia evidència. Això és --remarcava-- el que fa possible la paorosa manipulació que som testimonis. No atrevir-se a ser, no atrevir-se a dir el que es pensa, el que s'ha vist i escoltat, a ser conseqüent.

Marías donava màxima importància a la veritat, a la veracitat. Aquesta ens fa modestos i senzills, ens impedeix vanagloriar-nos o magnificar-nos. "Una de les formes habituals de la falta de veracitat és la incoherència". I "la mentida és incoherent, es contradiu, es destrueix a si mateixa, perquè, en definitiva, és irrespirable i s'ofega en si mateixa. L'aire respirable de la veritat mantindrà en vida als esperits veraços". Aquesta adhesió a la veracitat, a més de radical intel·ligència és bondat profunda. Ús de la raó i condició de portar una vida humana, que mereixi tal nom. Per això veia la raó com una funció vital, no hi ha oposició entre la raó i la vida, sinó que van unides.

Julián Marías donava molt valor al contingut de les paraules: No es viu igual sense comptar amb idees com 'tenir il·lusió', 'viure amb comoditat i assossec', amb actituds banyades en 'gravetat, serietat, fermesa i equilibri'. A més entenia que mentre la raó imperi, els extremismes hauran poc a fer: "Per això els extremismes han de realitzar una tasca prèvia de parcial embogiment".

Això dóna per parlar llargament, no? Tan important és la història que, ben incorporada, ens permet extreure conseqüències dels errors evitables i mirar el futur amb la més raonable esperança. La vida de cadascú val la pena ser viscuda: facis el que facis, si ho fas el millor que puguis en cada cas concret, aportaràs una cosa única.

Ell era molt aficionat a la relectura, perquè "els llibres bons mai s'acaben de llegir, com mai es cansa un contemplar un rostre estimat". Menchu: mai atur de donar-li voltes a aquestes línies.