dimarts, 19 de novembre de 2019

Un filòsof enamorat

Miquel Escudero

Abans de complir els 18 anys d'edat, Hanna Arendt va arribar a tenir com a professor Martin Heidegger, qui llavors tenia 35 anys, estava casat i tenia fills. Era el curs 1924-1925. No va trigar a establir-se entre ells una relació amorosa. Que aquesta va tenir fondària ho testimonia la correspondència que van mantenir durant mig segle. El volum 'Correspondencia (1925-1975)' (Herder) recull nombroses cartes escrites pel filòsof que va militar al nacional-socialisme, i que va enviar a la gran pensadora jueva; en el fitxer quedar. I ofereix només unes poques d'ella, Heidegger es desfaria de les que va rebre.


Té algun interès conèixer el contingut d'aquests missatges privats? Jo en trobo un, el de trencar el mite d'un assetjament sexual o de l'abús d'un intel·lectual potent i arrogant. En efecte, ja al febrer de 1925 Heidegger li assenyalava que "tot ha de ser pla, clar i pur entre nosaltres", es mostrava no solament captivat per l'esplendor de la brillant estudiant, sinó ansiós i emocionat per la seva presència (els seus ulls 'meravellosament profunds'). Li detallava l'enorme il·lusió que li transmetia: "La dona que pot donar alegria, i al voltant de la qual tot és alegria, recolliment, descans, adoració i gratitud a la vida". Estava "content i agraït" que ella estigués allà, amb ell que sovint era "més funcionari de ser humà" i que li demanava a ella que fos pacient amb ell. No només li parlava amb familiaritat i decor de Husserl i Jaspers, sinó li raonava que "la vida és història" i que "ens convertim en allò que estimem". També li movia l'afany d'enfortir "la nostra amistat". Feia explícita la seva gratitud cap a ella.


Tres o quatre anys després, Hannah li escrivia a Martin: "T'estimo com el primer dia" i "no m'oblidis i no oblidis fins a quin punt i amb quina profunditat sé que el nostre amor és la benedicció de la meva vida". El 1933 es va interrompre la correspondència, que es reprendria el 1950 de manera continuada fins al final de la seva vida (la d'ella en 1975, quinze dies després de morir Franco, i la de Heidegger sis mesos després). Reiteraven el valor de "la bondat del cor, que veu perquè ja ha pre-vist" i que la paraula "capaç de guiar de forma rigorosa és insubstituïble". O que "el pensar encara em dóna alegria". El 1971, Hannah li deia: "Estimat Martí, ningú llegeix ni ha llegit mai com tu", "què estrany que haguem de veure per a percebre el que no podem veure".


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH