dijous, 12 de desembre de 2019

Camilo Sesto, un artista espanyol universal

Ramiro Grau Morancho
Advocat i escriptor

Acadèmic Corresponent de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación.

La recent defunció de don Camilo Sesto evidencia l'existència entre nosaltres de persones, personalitats, de fama universal, tot i que a Espanya passen gairebé desapercebuts.


Recordo que quan vaig estar a Argentina em va cridar molt l'atenció sentir a tota hora per les ràdios i televisions a tots els grans cantants espanyols, Camilo Sesto, Julio Iglesias, les dues Rocío, Jurado i Dúrcal, etc., cantant en perfecte espanyol, i sent les delícies de la població.

Mentrestant aquí, a casa, com gili progres que som, la gent sentia música en anglès, amb un gran desconeixement d'aquest idioma, el que és realment sorprenent...


Per als que ja tenim una edat, i pentinem cabells blancs, les cançons de Camilo Sesto ens transporten a un món que ja no tornarà, el de la nostra infància, adolescència i joventut.


Aquells balls agarrats, donant-nos el lot, els petons robats -ara cal demanar permís, no sigui que et denunciïn per assetjament i abús sexual-, els primers enamoraments, les núvies de joventut, que s'han anat quedant pel camí, i alguna ja dorm la pau dels justos, etc.


De la forta personalitat de don Camilo Sesto voldria destacar diversos aspectes, que crec mereixen el nostre reconeixement:


La seva gran tasca. És un home que no va parar en la seva vida, excepte en situacions de malaltia.


Procedent de família humil, sense antecedents musicals, es va fer a si mateix, lluitant aferrissadament per aconseguir obrir-se camí, i arribar a ser l'artista universal que ha estat i és, doncs les seves cançons romandran sempre amb nosaltres.


A més, les seves cançons van ser escrites i produïdes per ell, és a dir no es limitava a cantar-les, com fan la majoria dels seus companys, sinó que va tenir una gran tasca de creació artística i musical.


La seva defensa de l'espanyol, cantant en espanyol, i promocionant l'espanyol arreu del món.


Avui dia els espanyols vivim acomplexats, pensant que sense saber anglès no es pot anar pel món, i molt menys triomfar a la vida..., i és mentida.


L'espanyol és el segon idioma del món, o el tercer si comptem al xinès -que és ininteligible-, però aquí ens entestem a faran més petit, parlant del castellà, com diu la Constitució, donant-li un tracte d'igualtat amb altres idiomes minoritaris que es parlen a Espanya...


Recordo que durant la meva estada a l'Argentina, quan alguna vegada per deformació professional com a jurista, vaig parlar del castellà, els meus interlocutors es quedaven sorpresos, ja que no sabien que era això del castellà, ja que per a ells només existia l'espanyol.


Les seves grans qualitats com a pare.


Quin altre artista coneguem que hagi deixat aparcada la seva carrera durant diversos anys, per dedicar-se en exclusiva a educar, cuidar i gaudir del seu fill, anomenat també Camilo...?


El seu emotiu paper en Jesucrist Superstar, arriscant els seus propis diners per a produir l'obra, i la transformació que la imitació de Jesucrist va suposar en la seva vida, com ell mateix reconeixia amb posterioritat.


Aquesta espiritualitat, religiositat, que va començar a rebre en la seva família, i als Salesians d'Alcoi, crec que van marcar la seva vida, i malgrat els seus grans èxits, i del seu paper de divo a l'escenari, van fer que en la seva vida privada fora una persona austera, normal i corrent, que volia viure tranquil·lament, treballant molt i descansant la resta del temps.


D'aquí a pocs dies les telebasuras i programes del baix ventre començaran a parlar d'ell, de les seves "excentricitats", caràcter fort, etc.


El meu consell és que no vegin ni sentin aquesta porqueria, i es quedin amb el retrat que acabo de fer, a grans trets: va ser i és un artista espanyol, universal, que va triomfar a tot el món, des del no res, tot a força de feina, esforç i feina...


Una d'aquestes personalitats excel·lents que precisament per això, pel seu caràcter excel·lent, especialment, solen estar carregades de manies, d'hàbits, de costums, etc., que conformen una forta personalitat, única.


Única i irrepetible, per desgràcia per a tothom.


Descansi en pau don Camilo Sesto. El meu més sentit condol al seu fill, germà superstite, nebots i altres familiars, companys i amics.


La SGAE ha sabut estar a l'alçada, com estic segur ho estarà també el noble poble de Madrid a l'hora d'acomiadar-en llaor de multituds.


Per cert, si don Camilo no mereix la Medalla d'Honor al Mèrit en el Treball, a títol pòstum, qui la mereix ...?


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH