divendres, 18 de octubre de 2019

El doctor Baldasano

Miquel Escudero

Molta gent identifica 'escalfament global' i 'canvi climàtic' com a conceptes equivalents. Però tenen algunes diferències. El primer terme refereix l'augment de la temperatura mitjana anual de la superfície de la Terra (un increment que no és uniforme, per exemple, l'Àrtic s'escalfa més que la mitjana, mentre que l'Atlàntic Nord es refreda), però avui serveix per al·ludir a un complex procés científic. El 'canvi climàtic', per contra, es refereix a la gamma completa de conseqüències o impactes que es produeixen per l'augment de les concentracions en l'atmosfera dels gasos de l'efecte hivernacle (GEH) i representa una multitud d'efectes d'aquest escalfament. Com més aviat es redueixin les emissions GEH, millor es limitaran els danys i costos del canvi climàtic. Hi ha evidència d'aquesta relació de causa i efecte, i no hi ha possible discussió científica. "Amb la ciència no es pot negociar", així ho ha sintetitzat el professor José María Baldasano.


He tingut la fortuna d'escoltar a aquest distingit investigador d'Enginyeria Ambiental (alguns dels seus molts mèrits científics són ser premi Rei Jaume I, director de 33 tesis doctorals, autor de 400 articles científics i fundador i director del departament de Ciències de la Terra del 'Barcelona Supercomputing Center'). Al juliol, la Reial Acadèmia Europea de Doctors el va acollir com a Acadèmic Numerari en una magnífica sessió. El seu discurs d'ingrés es va titular 'L'actual canvi climàtic: una visió holística de la crisi climàtica' ( 'actual' perquè ho està generant l'espècie humana des de fa tres segles; 'holístic' perquè aquesta realitat és vista com un tot diferent a la suma de les parts que la componen).


Hi ha una absoluta necessitat d'evitar un canvi climàtic desbocat i descontrolat, per ser greus i imprevisibles les conseqüències. Si no es prenen mesures, el 2050 s'hauran perdut 1,5 milions de quilòmetres quadrats de terres agrícoles (equivalent a les zones cultivables de tota l'Índia). Es precisa de les intervencions tecnològiques de la geoenginyeria, però també d'un canvi de mentalitat davant les dràstiques canvis que ens esperen. El 2018 van morir 10.733 persones per desastres naturals i els fenòmens meteorològics extrems van afectar 62 milions de persones, entre tempestes, incendis, sequeres o inundacions. En efecte, amb la ciència no es pot negociar.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH