Xavi Hernández i la democràcia de Qatar

Aquests dies, el futbolista Xavi Hernández ha tornat a ser notícia, però no com a entrenador de l'Al-Sadd, equip del que fins al moment no ha tret massa petroli futbolístic.

Xavi és uns dels grans jugadors que ha tingut el Barça, i també el futbol espanyol, on ha arribat a jugar 133 vegades amb la Selecció Espanyola. Ha estat un dels jugadors més estimats per l'afició, tant pel seu magnífic joc com pel seu caràcter. La prudència el definia com un jugador complet.

De la nit al dia, o potser, com assenyalen alguns, des que va canviar d'estat civil, la prudència va deixar pas al seu canvi ideològic i a ficar-se en el terreny polític del que qualsevol esportista hauria de fugir. Votar a qui vulgui o opinar de política públicament són figues d'un altre paner, que se sol dir, per no ferir o decebre els milions de nens i grans que els consideren ídols i exemple a seguir.

La marxa de l'equip dels seus amors es va produir a aquesta edat en què l'esportista ja no rendeix prou com per aguantar els noranta minuts de joc. És clar, quan un ha estat al capdamunt, no li agrada jugar només mitja part i xuclar banqueta, així que va decidir buscar un altre equip per seguir matant el "cuquet" futboler i que, a més, li fos rendible econòmicament.

Els petrodòlars ja s'estaven introduint en l'anomenat esport rei, així que sense pensar-s'ho dues vegades, el 'noi de Terrassa' va marxar a jugar a Qatar, amb un sou més que generós, a més de ser ambaixador del Mundial de 2022.

Per la seva feina cobra 10 milions d'euros a l'any, més habitatge i vehicle gratis, i tot luxe de detalls en què es veuen immersos ell i la seva família, que viuen com en un conte de les mil i una nits. Potser per això mai perd l'ocasió de parlar del seu país d'adopció per parlar de com es viu allà, de la seguretat que gaudeixen els seus habitants, que fins i tot poden deixar les claus del cotxe posades que no l'hi roben, i que allà, on han nascut els seus dos fills, són tots molt feliços, com tots els habitants del país.

Si es té en compte que, un cop més, Xavi afirma que "Qatar no és una democràcia, però funciona millor que Espanya", o com ha dit en altres ocasions, que "a Espanya no hi ha democràcia" pel tema del referèndum i els polítics presos, la veritat és que aquest Xavi genera molts dubtes. Hauria de fer una volta per les instal·lacions que s'estan construint per al Mundial, on ja han mort més de 2.000 persones, que es diu molt aviat, i veure les condicions de semiesclavitud en què viuen e

ls treballadors. Es tracta de treballadors que dormen amuntegats en condicions més que penoses, mentre que, al seu voltant, l'abundància, el malbaratament i els petrodòlars que compren les voluntats de persones com ell flueixen com l'or negre que fa possible tot això, fins a l'esclavitud.

Al Mundial 2022, les seleccions jugaran en estadis tacats de sang, una situació que no s'havia donat fins ara, sense oblidar-nos de com s'ha produït l'adjudicació de Qatar com a seu. En aquest episodi s'han vist embolicats uns quants jerarques futbolers en el tràfic d'influències. "Poderós cavaller és Don Diners", que deia Quevedo fa ja uns quants segles, tot i que ja se sap que hi ha coses que mai canvien.

Caldria recomanar-li a Xavi que es llegeixi l'informe d'Amnistia Internacional, en què es diu que "a l'emirat està restringida la llibertat d'expressió, d'associació i de reunió, prohibits els partits polítics i sindicats de treballadors estrangers, les dones estan discriminades en la legislació i en la pràctica, es vulneren els drets de la infància, encara impera la pena de mort (va haver-hi dues sentències), i els drets laborals i humans estan més que qüestionats en les obres de construcció per al torneig". Amb aquestes dades, sabem que llegeix els diaris, però igual només els esportius; almenys podria tenir la decència d'estar calladet.

Molts recorden que en aquests 133 partits que ha jugat amb la Roja, mai ha manifestat que a Espanya no hi havia democràcia.

Xavi Hernández: calladet estàs millor i dissimules la manca de formació de la qual pateixen opinadors com tu.