dijous, 21 de novembre de 2019

Quixot i Sancho junts

Miquel Escudero

Al polímata Ramón Tamames -amb grans coneixements en diverses matèries científiques o humanístiques- li va ensenyar a llegir i escriure el seu avi patern Clemente, mestre nacional, de qui ha dit haver heretat les coses que més han contribuït al millor d'ell. De Miguel Kreisler, professor que va tenir al Liceu Francès de Geografia i Història, ha explicat que li va encarregar dibuixar un mapamundi sense aixecar el guix de la pissarra. I així ho va fer des d'Alaska, el mapa de les Amèriques fins a la Terra del Foc i així fins a arribar a Nova Zelanda. El mateix Kreisler li va demanar fer una xerrada als seus companys sobre el condestable Don Álvaro de Luna. Va ser la seva primera experiència de conferenciant i des de llavors no ha parat; té ara 86 anys acabats de fer.


Diré que avui dia no conec ningú que encarni millor que Tamames a D. Quixot ia Sancho junts. Doctor en Dret i en Ciències Econòmiques, té la vella creença que un espanyol mai està complet fins que coneix Hispanoamèrica. I de la manera que el caracteritza, amb avidesa, passió, erudició i enteniment, escombrant fronteres d'especialitats s'ha llançat des de fa uns anys a escriure un llibre sobre la figura d'un soldat audaç, diplomàtic intel·ligent, magnífic escriptor i enorme empresari: 'Hernán Cortés, gegant de la història' (Erasmus). Ramón Tamames ha fet servir dues classes de fonts per a aquest llibre: cròniques d'Índies i biografies del conqueridor. Ho ha escrit des d'una òptica global, en el marc dels descobriments del segle XVI, del comerç, del mestissatge cultural. I 500 anys després de la trobada entre Cortés i Moctezuma, està dedicat als 600 milions de castellanoparlants d'ambdós hemisferis (en la memòria, l'article 1r de la Constitució de Cadis: "la nació espanyola és la reunió de tots els espanyols d'ambdós hemisferis").


De Cortés va dir el premi Nobel mexicà Octavio Paz: "No és fàcil estimar-lo, però és impossible no admirar". La particularitat d'aquesta obra és dedicar dos capítols a la Nova Espanya resultant després de la mort d'Hernán Cortés en 1547 i arribar fins a l'actualitat de 2019. L'assumpte és que perquè la comunitat iberoamericana abast les seves millors possibilitats cal acabar amb el sectarisme i amb les veritats a mitges, una tasca quixotesca. En el pròleg, Josep Borrell diu que la curiositat i coneixements de Tamames no tenen límits.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH