divendres, 22 de novembre de 2019

Els premis Princesa de Girona, Puigdemont i el coloraines

Carmen P .Flores

El lliurament dels premis Princesa de Girona -que premia el talent de joves en diversos camps que serveixen de referents a altres joves de la seva generació- ha donat molt de si. Des de l'actitud de la Casa Reial de mantenir l'acte malgrat les amenaces -cosa que em sembla bé- fins al comportament d'uns quants energúmens, cada dia més, de totes les edats, que impedien l'accés al recinte on havia de celebrar-se l'acte, amb actituds nades pacífiques i molt menys democràtiques. El que passa és que ara hi ha gent que els planta cara, que no es amedrantan.

Són massa dies d'aguantar que els violents facin el que vulguin, marcant la vida als carrers de la resta de la ciutadania. Ho fan per la força, estan vencent, perquè s'ho permeten les autoritats, però no només no convencen, sinó que produeixen una reacció contrària, els queda poc temps de dominar carrer.


Diem que està donant molt de si, perquè fins al mateix Puigdemont, via Twitter, ha entrat en el tema afirmant que ells van omplir el Palau de Congressos i aquest acte no. Una de les fotos que il·lustra el comentari del fugit està feta abans que comencés l'acte i dic jo, amb les traves que alguns trobaven per accedir al recinte, no van tenir més remei que donar-se la volta i deixar el seu seient lliure per l'alegria dels instigadors que veien la TV asseguts plàcidament a la seva butaca mentre la democràcia i la tolerància saltaven pels aires, acompanyada d'algunes fogueres que van fer les angelicals criatu ia 


Un altre que cada dia tira llenya al foc i s'alegra és el català amb nacionalitat ianqui, Xavier Sala Martín, més conegut pel coloraines o el canvia jaquetes, premiat en el seu dia per la Fundació Faes i col·locador oficial del seu germà "l'intel·lectual" a l'ajuntament socialista de Viladecans, qui aplaudia al premiat Xavi, 1 cervellet de les matemàtiques, que en pujar a l'escenari -amb alguns abucheos- per recollir el premi, porta un vistós llaç groc a la solapa. Per a què va llavors a recollir el premi? ¿Per muntar el numeret o perquè la pela és la pela, noi? Sala Martín diu que, en les fotos oficials, li han esborrat el llaç. Una mentida més de les moltes que deixa anar el coloraines. El premiat Xavi, abans de recollir el premi, no va dur en cap moment el llaç a la solapa, només quan estava assegut i a pocs minuts de pujar a l'escenari, es va col·locar el llaç, per a sorpresa dels seus companys premiats. Qui li havia indicat la necessitat de posar-se'l? Només ell i alguns més saben el motiu. "No hi ha major menyspreu que no fer estima", diu un refrany popular molt conegut que van practicar la gran majoria dels presents.


Trist triomf d'un jove brillant en matemàtiques i pobre en comportament i ètica.


Sigui com sigui ni Puigdemont, ni Sala Martín, el bé pagat de TV3, han desmerescut el lliurament d'uns premis que han canviat la vida dels guardonats al llac d'aquests deu anys de la seva constitució, com han dit els nous representants dels guanyadors, un per any, que en els seus discursos han plasmat el seu sincer entusiasme per les seves professions, que han triat i que el premi els ha ajudat  a realitzar els somnis que portaven dins.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH