divendres, 24 de gener de 2020

La XIV legislatura serà de tot menys avorrida

Carmen P .Flores

Es veia venir. Tal com s'ha vingut produint, i tenint en compte els possibles pactes, tot feia predir que el Congrés dels Diputats es convertiria en l'escenari d'un circ, on els seus actors ja han marcat el seu paper en l'espectacle. Torna una altra vegada la divisió entre dreta i esquerra, aquesta última formada per un conglomerat des del PSOE fins a Bildu, passant per ERC i acabant pels cupaires, que no estan disposats, com s'ha vist, a passar desapercebuts. En la seva primera intervenció, han marcat el terreny en el qual volen actuar. Després hi ha, en terreny de ningú, els parlamentaris regionalistes, que són com un vers solt.


Vox Taula de Congrés


Ja ho vaticinava el president de la Mesa d'Edat, Agustín Javier Zamarrón: "el dia d'avui serà esgotador"; i així va ser l'inici de la constitució de la XIV Legislatura, que va ser de tot menys avorrida. Sort que Zamarrón, amb aquest aire valleinclanesc, ha sabut portar amb filosofia la sessió.


Hi havia expectació per conèixer les fórmules d'acatament que anaven a utilitzar alguns dels diputats/es i ha estat un dels principals motius de polèmica entre els dos blocs: dreta i esquerra. Això que deixa ben a les clares els enfrontaments que es produiran al llarg de la legislatura que comença amb mal peu.


L'elecció de Batet de nou per presidir el Congrés és un gest de Pedro Sánchez al PSC i als partits independentistes, per garantir-los que les seves intervencions a la cambra baixa comptaran amb força tolerància, cosa que no passaria amb la presidència d'altres. A Batet li falta força i determinació per afrontar els nous temps parlamentaris, amb la CUP i VOX, que vénen per donar canya, per motius ben diferents. Tampoc es pot oblidar la presència de la resta de partits independentistes, que no es van a quedar endarrerits, com és previsible.


Si l'esquerra és un conglomerat complex, fins i tot xocant, per alguns dels seus components, la dreta tampoc és que estigui per tirar coets, donades i a les més que evidents diferències entre Ciutadans i Vox, que caminen a mata-degolla, enviant missatges que presagien tempestes en aquelles zones on Vox sustenta la governança de PP i Ciutadans.


Per gestionar aquest Parlament tan divers i complicat, Agustín Javier Zamarrón hauria estat la personal ideal, perquè es necessita tremp, filosofia i sentit de l'humor per bregar en aquesta plaça tan antitaurina on hi haurà tardes de "glòries".


De tota manera, cal donar-li a Batet els cent dies de gràcia per demostrar que estàvem equivocats i que la legislatura, si dura, resultarà un passeig triomfal. Per descomptat avorrida, el que es diu avorrida, no ho estarà.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH