Desbloquejar Catalunya

Santiago Mondéjar és un consultor estratègic que està especialitzat en l'anàlisi de sistemes i en la gestió de riscos. Acaba de publicar 'A golpes con el Estado' (EDlibros). Què aporta aquest nou llibre que surt després de la sentència judicial del 'procés'? Destacaria la idea de l'autor que cal oblidar-se de la dialèctica de les victòries i les derrotes i "evitar la temptació d'aplicar solucions en blanc i negre a una realitat multicolor". Rebutja, doncs, les solucions simplistes o coercitives. Estic d'acord, però sabent que no hi ha diàleg possible amb l'engany i amb la burla de la llei. Abandonar aquesta actitud és un primer pas inexcusable. Res és acceptable fora de la llei democràtica. Deixem-nos de posis i rebutgem la demagògia allà on estigui.

Després de reconèixer l'existència de "objectivament components característics d'un cop d'Estat", es destaca que tenen més elements en comú amb la revolució islàmica dels aiatol·làs que amb altres intents de cop d'Estat. I reitera la necessitat d'una anàlisi que penetri en el funcionament del 'procés'. La fractura de la societat catalana ja es va començar a gestar al segle XIX, al voltant d'una ideologia sempre licitant per dominar l'esfera pública amb una exaltació graduada i incessant.

Des de la Generalitat s'ha conformat una colossal xarxa clientelar, amb funcionaris militants i submisos, amb messiànics caps de negociat. Mitjans de comunicació sota control; dòcils i assentant un relat. S'ha sembrat zitzània, s'han reforçat prejudicis i llocs comuns. Circuits tancats que limiten les capacitats crítiques dels individus. Es fomenta la polarització i un narcisisme col·lectiu amb una forta dependència emocional del reconeixement aliè.

Mondéjar retrata el cordó umbilical montserratí, i a la Crida com antecedent de l'ANC. I adverteix que des del separatisme, s'aposta per les 'dinàmiques del creixement vegetatiu de la població' "en el buit de la inexistència d'una oposició cívica organitzada".

Què fer? Com desbloquejar la vida catalana i superar el nacionalisme que asfixia amb signes i consignes, i que es blinda com a just i imparable? Al meu parer, cal insistir en la idea de ciutadania enfront de la de territorialitat i reivindicar sense complexos el bilingüisme. En definitiva: llibertat, igualtat i fraternitat.